Ho admeto: sóc una friqui i miro massa la tele. No és normal que un bloc de cuina es parli dels Simpson, dels Soprano, de Lost o de Mujeres desesperadas amb la mateixa freqüència amb la que s'esmenta el formatge. Així que quan trobo coses que uneixin els dos vicis, indefectiblement cau el missatge de rigor. I avui no me'n puc estar de penjar la darrera promo que els productors americans de llet, en la seva ja tradicional campanya Got milk? han fet amb dos dels protagonistes d'Herois. No vull ni pensar els acudits pujats de tó que podia haver provocat que la sèrie triada hagués estat Nip/Tuck...
(Via, un cop més, Yumsugar, on trobareu més info sobre la promo, inclós un link al making of)
dimecres, 22 d’agost del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Per sort la televisió cada dia és més una cosa prou prescindible. Deu ser que jo també m'estic tornant friqui. Tot i que penso que un friqui de debó és aquell que se la mira, però en fi...
Dic que la miro massa, però si ho analitzem fredament i treient els informatius i els documentals de bitxos que tothom afirma devorar (però que fan uns "shares" misèrrims), crec que aquestes sèries són destacables quant al seu guió i la seva posada en escena. No aniré tan lluny com per dir que només les miro com deformació professional, però en tele hi ha coses de millor i pitjor qualitat, i defenso la meva tria.
Només preferiria no enganxar-me a elles per una qüestió de temps i de llibertat personal (vaja, que el meu cul agraïria menys hores de sofà), i no perquè pensi que per ser tv han de resultar "per se" pitjors que una altra forma d'entreteniment... o art, que en algun cas també se'n podria dir així.
Publica un comentari a l'entrada