divendres, 8 d’abril del 2011

Els divendres, còctel: Breakfast Martini


Ok, avui inauguro secció.

Ja sabeu que m'ha entrat la dèria dels còctels, i com que hi ha moltes històries a explicar sobre el tema, he pensat que la millor manera és il·lustrar-les poc a poc era fer-ho a base de receptes. Traducció: que necessito una excusa per anar-ne provant de diferents, i que el blog n'és una de tan vàlida com qualsevol altra. Per tant, els divendres toca còctel.

El que avui us presento va aparèixer a la meva vida per casualitat. No és un dels canònics, dels que serveixen a tots els bars, si no que el va esmentar com qui no vol la cosa la Rachel McCormack (la més catalana de les angleses escoceses) al Twitter i el seu amigatxo, l'André Dang. Així que si algú us torna a dir que Twitter només serveix per perdre el temps de mala manera, podeu citar-ho com exemple de que és absolutament cert.

El que em va semblar més intrigant del tema és que en la composició del còctel hi ha un element força inusual, que és la melmelada de taronja. Pertany a la família dels martinis, que és com no dir res perquè avui a gairebé tot allò que se serveix en got de martini - si, aquell que és com un con invertit, d'aspecte anys cinquanta- se'n diu martini. Però aquest no és el tema d'avui, així que continuo amb la història. Vaig estar investigant una mica la recepta, i resulta que, a diferència del que passa amb bona part dels còctels, els orígens d'aquest no es perden en el núvol (etílic) dels temps.

El Breakfast Martini neix d'un petit incident domèstic que va tenir el barman Salvatore Calabrese. El paio, que és més italià que un capuccino enfilat en una vespa, només esmorza un espresso ben carregat. Un dia, la seva dona, anglesa, li va posar davant dues torrades amb mantega i melmelada. En Calabrese se'n va menjar un tros i va còrrer cap a la feina a fer provatures per veure com podia combinar aquella melmelada tan particular amb alcohol. Si voleu que us ho expliqui ell mateix amb les seves paraules, podeu mirar el vídeo de sota:



Per als que no creieu en el cinema en V.O., prosseguim. Pareu atenció, que com aquesta és la primera lliçó, s'introdueixen una sèrie de conceptes bàsics que sé que em farà molta mandra haver de repetir en entrades futures.

Breakfast martini

Ingredients

En els cursos que he fet de còctels i en molts dels llibres que he llegit, els professionals aconsellen acostumar-se a servir els ingredients a ull. Cosa que estaria molt bé si no fos tan perillosa. Hi ha trucs i truquets per mesurar la beguda (bàsicament, contant a poc a poc), però jo defenso l'us d'un gotet mesurador, al menys en els primers intents. En podeu trobar per internet o en botigues tipus Casa Gay o Gadgets de cuina. Si tot falla, busqueu "jigger" a Ebay, i a poder ser, compreu-lo graduat.

50 ml de ginebra tipus London Dry (la de sempre, sense aromes pijos ni xominades)
15 ml de Cointreau
15 ml de suc de llimona (expremut al moment. En general, els còctels sempre surten millor amb sucs naturals).
1 culleradeta de melmelada de taronja amarga
1 tros de pell de taronja

Poseu gel al got de martini, per a que es vagi refredant. Posem que uns dos glacons mida nevera d'estar per casa. Poseu-ne dos o tres més a la part inferior de la coctelera. Per cert, quant als models, tothom em diu que és millor la Boston (de dos cossos encaixats, més emprenyadora i que requereix un colador específic) que no la clàssica, però feu amb el que tingueu. Barregeu la melmelada amb el suc de llimona en el cos de vidre de la Boston o en un got per a barreges (que pot ser un qualsevol que no sigui de l'Ikea, és a dir, que resisteix quan hi moveu una cullera). Aboqueu-ho a la coctelera, fiqueu-hi la ginebra i el Cointreau, i tanqueu-la encaixant els dos cossos amb un cop sec (en el cas de la Boston) o posant-hi la tapa (en el cas de l'altra). Sacsegeu-ho uns quinze segons, obriu la coctelera (amb un altre cop sec o destapant, respectivament), buideu el gel del got i filtreu els contingut de la coctelera en ell. En el cas de la clàssica no us caldrà filtrar. Decoreu-ho amb un twist -és a dir, un tros de pell- de taronja. La barreja és curiosa: seca i amarga, però gens dura al paladar. No ens enganyem, com a substitut de l'esmorzar, doncs no serveix. Però com a manera d'inaugurar el cap de setmana, un triomf.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Com no escriure una nota de premsa

La nota de premsa que comento aquí és absolutament real (i l'he rebuda dos cops). N'he esborrat el nom del restaurant per pietat, tot i que no sé si realment ho mereix. El text en vermell és meu.

Subject: ven a descubrir restaurante ESBORRAT: fusión asiática-mediterránea! Així, sense majúscula ni exclamació d'apertura. 


(On ha anat parar l'article "El"?) Restaurante ESBORRAT ofrece una de las mejores ofertas gastronómicas de fusión asiática-mediterránea en el centro de Barcelona Segons quí o què és un dels millors? I quins són els rivals, que no hi caic? I no entro en el concepte "fusión", més any 2000 que Jordi Labanda, con una selección de platos originales y deliciosos Com per exemple? M'estàs venent el restaurant i no em dius el nom de ni un dels plats? Estàs de conya?. Lo más novedoso es aquí falta un "que" han preparado unos menús, a un excelente precio, tanto para comer como para cenar Ui, sí. Novedoso que te cagas (amb perdó de l'expressió).  De lunes a viernes (los festivos no están incluidos sense accent. I que jo sàpiga, els dissabtes no són festius.) hay un menú de mediodía por sólo 16 €, con entrante, plato principal, postre, agua, copa de vino y café incluidos . También hay un menú de noche, de domingo a jueves noche claro, porque es un menú de noche, desde 18€. Es una opción muy recomendable, es cocina thai de calidad!! Aquí compensem la manca d'exclamació d'apertura posant-ne dos de tancament. Per cert, que on és aquí la fusió? I per què ens hem tornat tan idiotes que hem de dir "thai" enlloc de "tailandesa"?
Además, está el bar ESBORRAT by ESBORRAT Quan jo sigui presidenta, aboliré l'ús del "by" com a manera d'indicar autoria. Els reincidents seran sotmesos a un judici sumaríssim i són succeptibles de ser afusellats contra la tàpia del cementiri, donde se sirven deliciosas tapas i seguim amb els genèrics. Se está convirtiendo en el nuevo “meeting point” de la gente más cool de Barcelona "Meeting point" i cool en una mateixa frase: vull treure'm els ulls amb un penjador rovellat. El miércoles, se reúnen todos aquellos que quieren desconectar del trabajo con un cocktail y probar sus deliciosas tapas de les que ja has parlat abans, fent servir la mateixa expressió, i, per tant, sense dir-ne res.
Para los amantes del glamour (és a dir, que si prefereixes l'altra part del restaurant ets un pollós) está el ESBORRAT, donde desde diciembre i fins quan?, se sirven ostras, sashimi, makis y otras delicatessens delicatessen NO té plural, ja està en plural similares, que se pueden degustar tanto I fot-li amb el "tanto"... en el Bar ESBORRAT como en el propio restaurante ESBORRAT. Una verdadera delicia. Opciones para todos los gustos y públicos. 
No per a mi, xatos.

diumenge, 3 d’abril del 2011

El vídeo (que deia la Lloll Bertan)


www.btvnoticies.cat

Aquest és el vídeo de BTV que us deia en l'entrada anterior. No sabeu com costa cuinar amagant la panxa!

dissabte, 2 d’abril del 2011

Llom amb ametlles

La setmana passada vaig rebre un correu inesperat: De BTV em proposaven gravar-me per a fer una peça sobre blocs gastronòmics per l'informatiu, que s'emetrà durant aquest cap de setmana (exactament, no m'ho ha sabut dir ningú. Assumirem que és el tercer misteri de Fàtima). Sento un cert afecte per BTV perquè em vaig tirar els cinc anys de carrera en allò que aleshores s'anomenava Canal 39, i estava composat de perfectes amateurs als que deixaven pesants càmeres de SuperVHS, i sales d'edició en Betamax -sí, en Betamax- a canvi de que cobrissin events tan emocionants com xerrades sobre el futur del teatre d'aficionats, reunions del Consell de Districte o partits del Gine-Car (en els que quasi invariablement es produïen episodis de llenya). Recordo, ara amb afecte i aleshores amb exasperació, com sempre fallava un cable o una connexió, com els càmeres eren capaços d'oblidar-se una cinta al Monestir de Pedralbes -de clausura,  recuperar la cinta va suposar tot un Cristo, i mai millor dit. També era un lloc on vaig fer alguns dels meus millors amics, i del que, si no puc dir que vaig aprendre tot el que sé de la tele, sí que en puc afirmar que em va ensenyar més sobre el mitjà que la Facultat.

Així que quan m'ho van proposar em semblar fins i tot poètic. Una manera tonta, si voleu, de tornar el bon karma d'aquella època i també, per un dia, d'estar al costat de la càmera on no em poso mai.
Em van demanar que preparés un plat que donés una mica de joc de cara a gravar recursos -els plans amb que es farceixen les informacions i que no són declaracions- i com en el pack també volien entrevistar els companys d'Olleta de Verdures, que són de àpat fàcil i veïns, ho vam decidir reconvertir en un sopar. De les postres, el pastís de mojito, ja us en vaig escriure al post anterior. La recepta triada va ser una que és molt especial per mi, i és un llom amb ametlles que ja cuinava la meva àvia materna, la padrina, extret del llibre Art de ben menjar (edició de 1923 i pel que sé un dels regals que va rebre al casar-se) i que la meva tieta Maria ha anat refinant fins a convertir-lo en un dels més estimats i desitjats de la família. És un plat de festa, relativament complicat, però que queda finíssim i suau com el setí.

Llom amb ametlles

Ingredients

Un tall de llom (millor si és ibèric) d'uns 750 grams, tallat com un llibre (és a dir, no completament) en llenques fines. A la carnisseria us ho faran sense problemes.
150 grams d'ametlles torrades, tan pelades com es pugui (que mai no és del tot)
Llet (diria que una mica més de mig litre, però ja veureu que el càlcul es fa a ull.)
2 cebes grosses o 3 petites
Oli d'oliva
Safata i mitja de xampinyons
Sal i pebre
Necessitareu també cordill per lligar el llom i una cassola més aviat grandeta.

El dia abans podeu deixar els xampinyons fet: netejeu-los i fregiu-los sencers fins que hagin deixat anar tota l'aigua i l'hagin reabsorbit. Guardeu-los on sigui i poseu-vos mans a l'obra: Piqueu les ametlles amb una trituradora, fins que quedin bastant fines. Obriu les pàgines del llibre i salpebreu-ne l'interior. Poseu-hi també una miquetona d'ametlla torrada.

Lligueu el llom. La manera de fer-ho és la següent. Comenceu per passar el fil per sota longitudinalment i quan hagi donat la volta, feu un nus. Doneu tota la volta al voltant del llom i torneu a fer un nus. Feu una segona volta longitudinal -quedarà paral·lela a la primera, i les dues han d'estar més aviat a prop de les vores que del centre- passeu el cordill per sota el fil que envolta el llom, i enrolleu-lo, ara sí, com si fos una bena entorn de la carn. Si us fa por que se us desmunti, podeu passar el fil de tant en tant per sota del altres. Quan hagueu acabat de recordar els vostres temps de l'esplai, tireu un raig d'oli a la cassola i daureu una mica el llom. Reserveu-lo.
Piqueu la ceba ben menuda i sofregiu-la en l'oli de la paella. No cal que quedi totalment daurada, simplement que en mateu una mica la fortor. Tireu-hi un bon raig de llet, poseu-hi el llom a sobre, i tireu-hi més llet fins que arribi més o menys fins a la meitat de la carn. Ja ha passat la part més complicada. Ara, deixeu-ho a foc baix uns 20-30 minuts fins que la salsa s'espessi, tombant el llom de tant en tant. Les ametlles que puguin caure del llom contribuiran també a la textura de la salsa, així que no patiu si us en sobren o no l'heu lligat amb tanta perícia com seria desitjable. Corregiu de sal. Aquí teniu dues opcions: esperar que el llom sigui fred, tallar-lo i reescalfar-lo amb la salsa i els xampinyons, o simplement rematar-lo amb un ganivet esmolat. Si no us agraden els bolets, també el podeu servir amb unes patates bullides o fregides o uns pèsols, però coincideixo amb la tieta Maria, dona sabia i gran cuinera, que l'associació xampinyons + ceba + ametlla és més letal que un combo del Mortal Kombat. Com era el primer cop que feia el llom, en vaig comprar un peça massa gran que amb prou feines cabia a la paella i em vaig excedir una mica amb les ametlles. Per això veureu que a la primera foto la salsa es veu més aviat escassa. Les quantitats que us dic han estat ajustades després tot això, i podeu veure un aspecte més comme il faut a la que hi ha sota (tot i que fet amb llom tallat del tot), que vaig tirar temps enrera a casa la tieta.

P.S. Pujant la recepta a l'índex, me n'adono que ja n'havia parlat anteriorment. Es veu que m'ataca el senyor alemany. En qualsevol cas, la diferència entre aquesta i la que vaig pujar és que allà parlava de flamejar la ceba en brandi. Perdoneu la repetició, obsessions són obsessions. De vegades sóc la llet, i no parlo de la de la salsa...