dijous, 12 de juny del 2008

Jugueu, jugueu, maleïts

Aquest missatge s'autodestruirà tan bon punt el llegiu. Si sou a la feina, i tenia un dia d'aquells en que desitjarieu haver tingut el cognom Rockefeller, Rothschild o, mal que mal, Núñez y Navarro, i només us queda el consol de fer el ronso virtualment, al menys podeu somiar en sentir-vos cuiner estrella(t), gràcies al joc del Polònia, en el que un avatar del Ferran Adrià es dedica a capgirar la truita. Això sí, abaixeu el volum de l'ordinador perquè la música us pot delatar!

dimecres, 11 de juny del 2008

La guia definitiva per renovar la cuina

Foto de la Tiquismiquis. Bé, enviada per la Tiquismiquis, no d'ella.

Abans de començar, un cop més us dono les gràcies per participar en el concurs-xantatge al que us he sotmès, i per haver-me enviat generosament totes les idees i trucs que penseu que són útils. I també demano disculpes perquè m'he vist obligada a resumir.

Armaris i mobles

- Les calaixeres grans permeten guardar les olles i paelles amb més organització que els armaris.

- En els mobles brillants, les ditades es noten menys que en els mats. També s'ha de vigilar al triar la nevera, provant a marcar-hi els dits a la botiga (abans que descobrir que la porta d'acer inoxidable és una marranada quan ja la tenim a casa).

- Al rebost, es poden comprar baldes i cistelles corredores, que fan que treure les coses sigui molt més senzill.

- Les piques, si pot ser, de dues en dues, per poder apilar els plats i les olles mentre cuineu (i eventualment, si la peli és a punt de començar, i "demà-ja-m'-aixeco-d'-hora-i-els-rento-jo"). I si no, ajudeu-vos amb una aixeta extensible.

- No hi ha mai prou endolls, aixetes, armaris o marbres.

- Muntar-se un mateix els mobles està reservat estrictament als masoquistes.

Fogons i microones

- La tendència general amb el microones és considerar-lo una pèrdua d'espai i temps, encara que dóna joc en receptes com les pomes al Calvados i per descongelar o fer salsa de tomàquet.

- Fogons: Aquí, tants caps, tants barrets. Les vitros creen grans amors i odis. La majoria us inclineu pel gas de tota la vida, però la vitro va molt de pressa quan es tracta d'escalfar... Així que ja us ho fareu.

Forns

- M'heu recomanat uns quants models diferents, com aquest, aquest i aquest. Funcions interessants? Piròlisi, per a estalviar temps netejant; difusor de vapor, quelcom que ara fins els fornets elèctrics exents ja tenen i que ajuda molt a la rebosteria; i termostat regulable per temperatures (no per graus de cocció, que no és tan precís).

- Si poseu el forn en alt, us estalviareu mal d'esquena cada cop que hagueu de comprovar el punt d'algun plat.

Aparells recomanats

- Ni us plantegeu fer-vos la cuina sense un extractor que xucli les olors. Imprescindible si sou fans de la planxa o les sardinades.

- Ganivets bons. Però bons, bons, eh? Compreu-ne, com a mínim, un de xef, que és una gran inversió. Per cert, que els ganivets poc esmolats són perillosos. Porteu-los a revisar un cop l'any.

- Rentaplats (a servidora no li fa massa patxoca, però...). Ara n'hi ha de petits, que estalvien aigua, espai i temps.

- Les maquinetes d'envasar el buit també contribueixen a que no omplim la cuina de carmanyoles i tàpers.

- Una barbacoa de pedres volcàniques o una planxa elèctrica, i un wok, es poden fer servir cada dia. A sobre, no són cars.

Trucs, en general

- És imprescindible un faristol per aguantar oberts els llibres de cuina sense que es taquin, i un prestatge allunyat del foc per emmagatzemar-los. I una ràdio també fa la vida més agradable.

-Tot donant un sentit nou al terme "aparell multifunció", la Tiquismiquis vota per que m'instal·li un nòvio cuiner. Que sabeu si en tenen, al basar del regalo?

Adreces i marques

- Ens recomanen, per preu, les botigues Serna Bach: C/ Rocafort, 80 tel.: 93 423 67 60, C/ Còrsega, 496 tel.: 93 458 67 74, C/ Princesa, 6 tel.: 93 268 23 15, i un de vosaltres m'ha explicat també una experiència molt negativa a Miró. Com sempre, els nostres suecs preferits després d'Abba també triomfen.

- A tots ens agrada bastant la bellesa dels trastos Smeg -què, tontets, tenim gustos baratons, no?-, i m'heu dit també que Balay i Electrolux estan bé.

I això és tot. Espero que el resum us sigui útil.

dimarts, 10 de juny del 2008

[suspir]

Ai.

Ai.

Ai.


Miro enrera cap a les dues darreres setmanes i els pocs àpats que recordo fan riure... o plorar. Dos hot dogs a peu dret mentre em feia la visa del ikea. Unes galetes, de la mateixa botiga. I uns fideus reescalfats que la meva mare m'havia deixat a la nevera, el mateix dia, després de set (7) carrets plens de prestatges i armaris i taules i butaques i, i, i... mal de queixal. Que també era un factor. El cas és que ara tot comença a accelerar-se i divendres finalment els paletes entren a treballar al meu pis -sí, el meu pis de debó, comprat quan encara es podien comprar gràcies a la infinita clarividència de la meva germana, a qui des d'aquí beso els peus- i espero poder mudar-m'hi abans de final de mes. Mai no hagués pensat que escollir parquetistes, pintors i lampistes seria tan complicat, ni que triar un sofà de persona gran em posaria tan nerviosa, ni que a Barcelona hi hauria tantes botigues de decoració per visitar, ni que descobriria que no és el mateix el gotelé que l'estucat...

Tot just començo a veure la llum al final del túnel. La cuina continua pràcticament com la vaig deixar, però tenint en compte que només em cal comprar els electrodomèstics -els mobles els vaig renovar fa uns pocs anys, aprofitant un finiquito- m'amoinen més d'altres estances. A sobre, tinc els consells que generosament m'heu anat passant i que us resumiré pròximament. Avui només vull agraïr-vos la paciència, anunciar-vos que la guanyadora és la Dorothy Fernández, i emplaçar-vos al post-resum que pujaré en breu. Dorothy, em poso en contacte amb tu demà i concretem la tramesa de llibres!

Per cert, si us voleu convertir el vostre nom en el d'un producte impronunciable (com la taula d'aquí sobre), hi ha un generador a la xarxa que us fa la feina bruta. I per acomiadar-me, la imatge d'una safata que he comprat per servir i lluir pastissos, un estri que fa temps que desitjava. Sempre he identificat aquest tipus de plàtera amb l'hora del té a la british, entrepans de cogombre, majordoms que serveixen Earl grey amb un núvol de llet, assassinats d'Agatha Christie, i aristòcrates despreocupats que ballen el quickstep. No em feia punyetera falta, i just per això, m'encanta.

Aquesta nit...

...el nom del guanyador, les vostres conclusions sobre cuines i el retonno.