dissabte, 21 de juliol del 2012

Esmorzar pa amb mantega

La tele, i més en concret, la tele pública, pot ser meravellosa...
Ahir fent zapping vaig ensopegar un espai a La 2 sobre música clàssica, Programa de mano. Els havia escrit una espectadora explicant-los la llegenda d'una composició musical anomenada "El pa amb mantega". Aquest petit vals es diu que és obra de Mozart, qui el va composar amb cinc anyets inspirat pel soroll que feia el ganivet sobre el pa quan sa mare li preparava l'esmorzar. No se sap si la història és real o no, però la peça sona com un ganivet rascant el pa, i és fantàstica per un esmorzar de dissabte, oi?

 

dilluns, 16 de juliol del 2012

Tornar al Grec


L'any 99 acabava jo de plegar d'un programa de televisió quan em va sorgir la oportunitat d'ajudar a portar la premsa del Festival Grec (aleshores no era encara "el Grec", a seques). En aquella època estava cremada de la tele -portava quatre anys fent programes de màxima audiència, escàs prestigi i menor reconeixement professional- i l'experiència, tot i que breu, em va servir per veure que hi havia altres coses a fer a la vida i anar per primera vegada al teatre que dóna nom al festival. Vaig veure un Shakespeare que no recordo qui dirigia (juraria que era "L'amansiment de la fera", però no posaria la mà al foc).


Uns quants anys i unes quantes feines entremig, aquesta setmana he tornat al Grec, però per assistir a una altra mena de teatre, el que té lloc entre taules i fogons. Ens havien convocat a través de Gastroblocaires per provar l'oferta gastronòmica del festival -fins a final de mes- i vaig poder compartir la vetllada amb molts dels sospitosos habituals i algunes cares noves. Entre safareig, rajada i riure, vam tastar les propostes del càtering Casanova Casanovascàtering, encarregat aquest any del dispositiu que ha d'alimentar els que van a veure guitarristes de música ètnica, la Banda Municipal, o ofertes mil de dansa i teatre.

picasion
Nosaltres vam tastar vàries coses diferents que s'haurien de veure en un Gif animat aquí sobre, però de les que en destaco els rotllets de llagostí, els resultons palets de sèsam picant amb formatge, i les braves amb salsa Golf, a més de la tarta Sacher. Un nivell més que correcte per a un restaurant que té una gran baça en l'entorn, preciós, i el chill out, tan proper al teatre que et pots beure el gin tonic -sí, em temo que l'oferta coctelera passa indefectiblement pel gin tonic- mentre sents la música des del teu seient. Montjuïc, el gran ignorat de la ciutat, ens ofereix aquest lloc tan especial, que nosaltres vam disfrutar l'altre dia. L'oferta es complementa amb propostes més senzilles -com ara un carret de frankfurts- i no passa obligatòriament per l'assistència a l'espectacle.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Paparazzi còctel

El Paparazzi, el meu còctel de tesi
El periodisme darrerament no fa més que donar-me disgustos, i hi hagut dies, en els darrers temps, en els que he pensat seriosament a deixar-lo. Crec que possiblement mai no pugui abandonar del tot una feina que és totalment vocacional, però que avui en dia gairebé no dóna diners. Arribats a aquest punt, servidora va decidir que volia tenir una segona professió que no impliqués el llenguatge, per si calia marxar nord enllà, que per nivell que un tingui si ets nadiu estàs una mica condemnat. És per això que fa tres setmanes que estic fent un curs professional de cocteleria.

Els habituals d'aquest blog ja sabeu que el tema m'encanta, i la veritat és que amb el curs estic xalant molt. Repassem història, formes de preparació dels destil·lats i moltes altres coses, a més de fer pràctiques en una barra pròpia. I una, alumna aplicada com és, fa pràctiques a casona els caps de setmana. Apart de l'examen final -teòric i pràctic- cal presentar un treball de final de curs, un còctel de tesina.

Em fa una mica de cosa perquè sempre m'han posat nerviosa les receptes de creació pròpia (si llegiu el blog sabeu que la majoria no ho són), i per tant és un tema al que he donat bastants voltes. I el que n'ha sortit és aquest però abans de la recepta us explico el meu procés creatiu.

Robert Mitchum i la starlet Simone Silva al Festival de Cannes de 1954

La primera inspiració va ser fer alguna cosa basada en la jet set que estiueja a la Cote d'Azur o la Costa Amalfitana. Rollo starlets lluïnt poderiu a La Croisette de Cannes, o Onassis i Maria Callas aturant el iot a Capri o Positano. La tria natural, doncs, era un amarg tipus Campari o Aperol, taronja amarga i herbes, molt mediterrani i un punt sofisticat. Pensant amb què barrejar la taronja amarga que és la base d'aquests licors, vaig trobar també una segona font d'inspiració, la recepta que el pastisser Jordi Bordas va presentar a la trobada del col·lectiu 21 brix sobre verdures, una revisitació del clàssic Carrot Cake o pastís de pastanaga. El pastís de pastanaga sempre m'ha agradat molt per la seva combinació d'espècies/verdura/dolç (de fet, en vaig pujar una recepta), i em semblar un combo potent a aplicar. 


Vaig estar treballant per separat les dues idees, però finalment se'm va encendre una bombeta i vaig pensar que no em calia separar-les: la taronja casa perfectament amb el coco i la pastanaga. Un punt de gingebre per afegir una mica de picant i l'equació era complerta. Va caure de l'alineació la llima, que donava un punt massa àcid a tot plegat. L'adició de Malibú, el rom amb coco de la nostra adolescència, proporciona a la recepta, a més, el punt sexy/macarra, com d'estampat de leopard, d'un periodista a la caça de rics i famosos que es torren al sol de l'estiu. I de tot plegat en neix aquest Paparazzi, inspirat també, confessem-ho, en allò que era, o vaig ser, o, sospito, segueixo sent jo.

Paparazzi

Ingredients

1.5 cl de Campari
3 cl de Malibú
4,5 cl de suc de pastanaga
1 culleradeta de sucre o almíbar
1 polsim generós de gingebre en pols (com ara 1/2 culleradeta)


Decoració: una llàmina de gingebre confitat (en venen als supermercats xinesos). Si aneu per nota, netejeu-li el sucre abans rentant-la a l'aixeta i assecant-la curosament.

Refredeu la coctelera i el got de Martini. Barregeu els ingredients al got mesclador de la coctelera fins que siguin ben freds. Coleu-lo amb el colador en espiral (i un altre colador) i decoreu amb la llàmina de gingebre confitat.

Nota:  Se suposa que és un còctel "progressiu", des que van canviant de gust segon els vas bevent (com el Mojito). Primer notes l'amargor del Campari, després la dolçor de coco i pastanaga, i, quan l'estàs acabant, el picant del gingebre. Crec que fa un aperitiu prou divertit.