Lectures (I)

Com que s'acosta l'hora del partit i estic MOLT nerviosa, he decidit que vaig a escriure un post. Això, o em tiro en planxa a les Petit Écolier.

Així que m'enganxo a un dels comentaris que va escriure l'Starbase, demanant-me un petit llistat d'assaijos i novel·les sobre cuina i gastronomia (que no receptaris), per si us vé de gust llegir-los a vosaltres també. Una advertència, més d'un només està disponible en anglès... però no tots, així que no serveix d'excusa! Excloc d'aquesta llista els clàssics i adverteixo que la sel·lecció està basada en criteris absolutament arbitraris. Considereu això una primera entrega. Quan comenci el futbol desapareixo...

Confesiones de un chef i Viajes de un chef, d'Anthony Bourdain. En Bourdain és un mica el Keith Richards del món de la gastronomia. Chef de Les Halles, un bistro de Nova Iork, en el primer llibre fa un repàs a la seva trajectòria, des de jove rentaplats en un "xiringuito" de costa a chef de Manhattan. Sexe, drogues, rock and roll i molt d'amor per la cuina, l'únic defecte del llibre rau a l' horripilant traducció castellana. De la seva mà, visitarem l'univers d'adrenalina que hi ha darrera la cuina d'un restaurant de luxe, els "reciclatges" d'ingredients dels grans bufets, històries de nits sense dormir, temperaments antisocials i creativitat. En el segon títol, l'acompanyarem per tot el món tastant especialitats locals mentre rodava una sèrie de documentals. La seva descripció de la primera ostra que va provar de petit salta de la pàgina de tan viscuda com és. A sobre, el punyetero és guapo.

Un año en Provenza (sé que hi ha traducció catalana, però no en tinc dades), de Peter Mayle. El primer que em va venir al cap quan vaig llegir aquest llibre és que la Provença i l'Empordà tenen molt en comú. L'autor és un anglès que se'n va a viure a la Provença i es torna un fan del menjar i de les excentricitats de la seva nova localització. Plé d'humor i encant, pel que sé les seqüeles del llibre destilen la mateixa joie de vivre. Hi ha també una peli amb el Russell Crowe, que no sé si és bona, i de la que, francament, no tinc cap interès a saber-ho. Si heu de regalar un llibre a la mama, aquesta és una aposta excel·lent.

Apuntes de cocina de Leonardo da Vinci. Da Vinci no és només un codi, ni un geni de la pintura, sino el Ferran Adrià del Renaixement, vessant "ejtrambòtica" i parodiable inclosa. Llegiu la ressenya que li dediquen a Gastrónomo furioso (un dels meus blogs preferits, per desgràcia poc actualitzat) i entendreu per què ho dic.

Miscelánea gastronómica de Schott. No puc opinar de la versió en castellà d'aquest llibre, i crec que és d'aquells que probablement canviin bastant traduïts, sobre tot si l'editor ha fet bé la seva feina. Dit això, aquesta compilació de dades més o menys frikis sobre cuina i gastronomia és una autèntica delícia imprescindible a qualsevol biblioteca de lavabo. Obriu-lo al atzar i us passejareu per l'escala de picant d'Scoville, el sistema de mesures culinàries de Laos, com cuinar un cigne, què demanen de menjar per contracte les estrelles de rock o una llista dels sants patrons dels diferents oficis gastronòmics. Divertidíssim.

Best food writing (antologia anual a càrrec de Holly Hughes). Indefectiblement me'l encarrego un cop l'any. La seva editora no tria només de revistes especialitzades, sino que sovint els seus articles surten de blogs o de revistes de periodisme literari. Malgrat que molt americà en perspectiva, mai no decep. Un dels seus grans mèrits és reflectir les mil maneres amb les que es pot parlar d'un mateix tema, i de fet va ser una d'aquestes antologies la que em va obrir els ulls a les possibilitats d'expressió del gènere.

Bueno, limpio y justo, de Carlo Petrini. El fundador de l'Slow Food exposa les seves tesis en aquest assaig. Tot i que de vegades la prosa de Petrini fa una mica de bola, planteja preguntes realment rellevants i provocadores sobre com mirem el menjar. Per pensar.

Don't try this at home: Culinary catastrophes of the world's greatest chefs (antologia de Kimberly Witherspoon i Andrew Friedman). Com resistir-se a un llibre on alguns dels chefs més famosos del món expliquen els seus desastres?

Sound bites, d'Alex Kapranos. Ja vaig parlar temps ençà d'aquest llibre del cantant dels Franz Ferdinand, però encara no l'havia llegit. Força entretingut, en Kapranos té un ull excepcional per triar els petits detalls que pinten de vida cada situació. Estirada d'orelles a Penguin per la cutre-edició.

La cocina del pensamiento, de Josep Muñoz Redón. Mereixedor -en tot el sentit de la paraula- del premi Sent Soví 2004, és un suculent passeig per la història de la filosofia barrejat amb conceptes culinaris. L'autor surt victoriòs d'un triple salt mortal conceptual.

De moment, ho deixo aquí. Com que tinc un trauma des del 88, he quedat amb amics per sopar i NO veure el partit. Els meus informadors ja m'aniran explicant si passa res d'interès al camp. No em fa cap falta una úlcera d'estòmac...

I a vosaltres, bona lectura!