Entrades
decorar pastissos. Mirava jo tan tranqui el telenotícies mentre sopava que aixeco la vista cap a la pantalla de la tele i em trobo a un grup de gent endrapant la mòmia de Lenin. Un torpedo en profunditat de trotskisme deglutori que deixava les gestes de l'Octubre Vermell a l'alçada del Yellow Submarine. Riute'n tú del setge d'Stalingrad, de la falç i el martell i de les desfilades del primer de maig...
Malgrat això, en aquella época ja s'aplicava a l'ex URSS la frase que li vaig sentir a un editor italià dinant al self service de la Fira de Frankfurt: "Russia é il far west". Ieltsin campava per les seves i la guerra de Xexènia començava a sonar-nos. En el fons aquell pastís en forma de mòmia evocava només un acte de rebel·lió adolescent enmig del maremàgnum geopolític del moment. I mirat des de la perspectiva actual, sembla sobre tot un acte de nostàlgia, com aquelles tribus dels documentals que es mengen els avantpassats morts a tall de rite funerari... Potser necessitem ingerir allò que dessitgem (ja parlo com Hannibal Lecter), i ho dic en referència de les imatges de pastissos russos que he descobert via Slashfood.
D'un barroquisme intens, tal vegada herència dels ous de Fabergé, totes elles són comestibles 100% i en bona part dels casos reflecteixen objectes de desig del rus mitjà d'avui en dia. Unes bambes Reebook, dos ordinadors, feixos de diners, un restaurant de Pizza Hut o un cofre del tresor són alguns dels motius escollits per l'autora, una tal Zhanna de Sant Petersburg.
Jo us en poso unes quantes per aquí, però no us perdeu la pàgina original d'on han sortit.
2 comentaris:
M'encanten els pastissos però m'encanten i m'hororitzen, a l'hora, les banalitats inmenses de les mones, dels pastissos d'aniversari, dels de noces, de totes les aberracions que trespassen el kitsch i arriven fins a la escatologia. Haurem -hauràs- d'escriure alguna cosa sobre les mones temàtiques i esfereïdores que barrejen el Barça amb la catalanitat i les montanyes de Montserrat amb la il·lusió, per exemple.
M'ha agradat, i molt, el teu post.
Salut!
Hace unas semanas vi algo parecido de una feria en alguna parte de irlanda, tengo que averiguar cual,,donde se celebra anualmente esta feria de pasteles florales. Los ves y realmente parecen buquets de flores multicolores, totalmente bien presentados, con sus vasijas o fuentes o cuencos. Y todo comestible!
Ruth.
Publica un comentari a l'entrada