7 maneres de començar un comentari de text

Diguem-ho obertament: no sé com he de ressenyar el llibre del que vull parlar avui. És un còmic, i és un assaig sobre gastronomia. No sé si adoptar la postura de saberuda de les historietes i fer un discurs per explicar-vos la importància de l'autor i d'aquesta obra en el conjunt de la seva trajectòria, o abordar-ne la part gastronòmica per dir-vos que ja era hora que algú digués en veu alta certes grans veritats sobre el món de l'alta restauració. No, no sé com posar-m'hi. Us deixo amb els set intents fallits de començar aquesta recensió. 

1- Vaig conéixer la figura d'Álvarez Rabo a mitjans dels 90. En un Saló del Còmic de les époques heròiques (és a dir, aquelles en les que les goteres de l'Estació de França malmetien compulsivament l'estoc dels llibrers innocents), un amic es va comprar un llibret que es deia A las mujeres no les gusta follar. Darrera aquest títol epatant, s'hi amagava un dels alegats més feministes, gamberros i refrescants que mai he tingut el plaer de llegir. L'autor, que signava com Álvarez Rabo, afirmava ser dependent a la secció d'esports del Corte Inglés de Bilbao (...)

2- Andoni Aduriz, la gran esperança blanca de la restauració vasca, treu un llibre al carrer per celebrar el desè aniversari del seu multipremiat restaurant Mugaritz. Fins aquí tot normal, previsible, i encara podríem dir que avorrit. El que no ho és tant és que el llibre en qüestió sigui un còmic, i que aquest estigui escrit per Álvarez Rabo, un historietista que va decidir "suicidar-se" creativament l'onze de Septembre de 2002 en protesta tardana pel cop d'estat de Pinochet (...)

3- Malgrat veure com en una de les històries la seva cama dreta és cruspida en un festí canibal -acompanyada de molt de safrà bord, això sí- , Ferran Adrià ha accedit a prologar Los "bajos" de la "alta" cocina, llibre de recent aparició que es defineix com a un "ensayo crítico-patético sobre la Alta Cocina"(...)

4- No us deixeu confondre. Si fullegeu el tebeo que encapçala aquesta entrada, podeu creure que us trobeu davant d'una paròdia oportunista a l'estil de El Jueves, sobre la febre gastronòmica que es viu per aquí. Molt lluny d'això, l'autor -qui afirma haver enllestit el llibre en només quinze dies i a Marina d'Or!- retrata amb una mala bava descomunal els vicis de cuiners, clients i crítics. I ho fa amb una aquarela que és un prodigi de llibertat i economia de mitjans (...) 

5- Si gràficament el món del còmic es pogués mesurar amb un contador, en el que a l'esquerra hi ha la neta línia clara d'autors com Joost Swarte o Hergé, i a la dreta, els d'allò que als vuitanta s'anomenava "línia chunga", com Gallardo o Nazario, Álvarez Rabo faria que l'agulla indicadora es trenqués de tant torçar-se cap a Orient. Però no heu de deixar que la seva aparent marraneria estilística us impedeixi llegir la seva darrera joia, editada per Gourmandia i dedicada al costat més fosc de les cuines. L'autor abandona aquí els seus temes habituals de religió, política i sexe, per tirar amb bala sobre gent com Juan Mari Achak, Panti Santalucía o Martín Brasategui (...)

6- Avui, tan sols una recomanació. Compreu-vos aquest llibre (...) 

7- El món del còmic és plé de pesats que ens expliquen allò que s'ha vingut a anomenar "llesques de vida", és a dir, narracions naturalistes sobre la seva quotidianitat amb tant d'interés i sabor com un tros de pa bimbo. En el llibre que ens ocupa, més que llesques, el que tenim es un cap i pota dels més contundents (...)

Com que no sé si me n'he sortit d'explicar-vos res, us linko a dues veus molt més autoritzades que la meva que ja han parlat a la xarxa d'aquest títol:

Des de l'òptica gastronòmica-  Gastronomía gamberra

Des de la visió comicaire -  Vuelve Álvarez Rabo