Als tibetans

Me n'hauria d'abstenir de parlar de política, ho sé. Però veure a la tele el règim xinès mentir altre cop sobre la situació dels drets humans al Tibet (mentir sobre els drets humans, punt, com fa des de molts anys enrera) em provoca mal de panxa i si callo, rebento. Jo no pensava anar als jocs, ni penso boicotejar els restaurants xinesos, el "licor de flores" o la "familia feliz", que no en tenen cap culpa, i són patrimoni de gent que ha hagut de marxar molt lluny de casa per guanyar-se les garrofes. Però sí penso fer el salt a qualsevol empresa alimentària que patrocini els jocs i m'estic plantejant molt seriosament canviar de plataforma aquest bloc. Blogspot pertany a Google, que censura paraules com democràcia o llibertat en les cerques que es fan des de Xina. I quant els Jocs Olímpics, més val que no us ho digui que en penso. S'han convertit en un esdeveniment purament comercial, que no mereixeria ocupar més espai als informatius que qualsevol altre espectacle. Al menys, en temps del Samaranch (ex fascieta nera, com el pare del Bono) a Sudàfrica se la deixava fora. Probablement, va ser de les poques sancions efectives contra el règim de l'Apartheid. Ara no, tu. Coca-cola i atletisme, enlloc de pa i circ.

La gent del carrer no tenim gaire opcions de cara a canviar aquestes situacions. Hi ha una frase molt famosa que diu que cada cop un vell mor a Àfrica, es perd una biblioteca. Bé, cada cop que un poble desapareix, es perd una gastronomia, entre moltes altres coses. Ni que sigui per aquest motiu tan egoïsta, us animo a que feu alguna cosa pel Tibet. Apart de recomanar-vos col·laborar amb Amnistia Internacional o Reporters Sense Fronteres (dues de les veus més autoritzades i imparcials sobre Xina i Tibet), només us puc oferir dues adreces, la de dos restaurants tibetans de Barcelona. Aneu-hi. Tasteu els momos (pastissos de carn fets al vapor) i el té. Descobriu com tracta aquesta gent l'ordi, la carn de iak, les mantegues, i altres elements força calòrics, clarament diferents a la barreja d'estils regionals xinesos. Si hi ha ocasió, parleu amb la gent que hi treballa, que us expliquin més coses, perquè a la xarxa hi ha relativament poca informació sobre el menjar... i sobre el que veritablement està passant allà.

Potser sóc una ingènua, potser tot plegat no sigui més que un gest inútil, autocomplaent, i maldestre. O potser sigui aquesta la única via, la del apropament per l'estòmac, que ens quedi per conèixer una cultura i un poble que tenen molts números de desaparèixer. Si hem convertit els restaurants xinesos en una realitat quotidiana a casa nostra, no seria hora que comencéssim a fer el mateix amb els tibetans?

Restaurant Kailash. C/ Xifré, 100. Telf 93 433 07 66
Restaurant Potala . C/ Aragó, 397. Telf 93 459 28 54
Introducció a la gastronomia del Tibet
Un llibre de cuina tibetana
Casa del Tibet, a Barcelona