dimarts, 26 de febrer del 2008

Qui no ho celebra és perquè no vol

(c) Joan Pinyol i Colom

M'ha encantat la fotografia que surt avui a La Vanguardia, però el propietari no progressa adequadament en ortografia...

8 comentaris:

Antonio Gámez ha dit...

Hola,
aunque me cuesta entender me gusta mucho tu blog.
Me encantaría poderlo leer en español. Jajaja, que exigente...

Un saludo desde Mérida-Venezuela

Mar Calpena ha dit...

Quién sabe, igual un día u otro encuentro el tiempo para poderlo hacer en las dos versiones... Ya lo había pensado, pero ya lo escribo basatante a salto de mata como para planteármelo de momento. ¡Agradezco mucho tu esfuerzo!

Anònim ha dit...

Sí, sí, sí! Hi ha divorcis que cal celebrar! Pendent un brindis amb cava quan el tingui! Ole, ole!

Mar Calpena ha dit...

Si ets qui em penso que ets, Anònim, més que amb una sola copa, amb la cava sencera...

Unknown ha dit...

jajajaja! que escoltes les tertulies del basses? jajaja

Unknown ha dit...

Doncs mira, jo em pensava que els divorcis eren dies tristos i vès per on... que jo em vaig sentir LLIURE I FELIÇ! Em va sorprendre molt.

Mar Calpena ha dit...

El Basses? No, per què? Jo sóc francinista de tota la vida...

Anònim ha dit...

Ah no? caram!
Doncs perquè cada matí ho diu.... per arrancar les tertúlies "necessita millorar..."

Cristina de vida culinaria desde un altre ordinador