Les receptes que surten aquí són creació meva o estan reescrites d'altres procedències, sempre citant-ne la font i sense que això suposi cap atac vers als drets dels respectius autors. Vaja, que no copio sinó que faig homenatges i si algú no li agrada, les treuré.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Qui no ho celebra és perquè no vol
(c) Joan Pinyol i Colom
M'ha encantat la fotografia que surt avui a La Vanguardia, però el propietari no progressa adequadament en ortografia...
Quién sabe, igual un día u otro encuentro el tiempo para poderlo hacer en las dos versiones... Ya lo había pensado, pero ya lo escribo basatante a salto de mata como para planteármelo de momento. ¡Agradezco mucho tu esfuerzo!
8 comentaris:
Hola,
aunque me cuesta entender me gusta mucho tu blog.
Me encantaría poderlo leer en español. Jajaja, que exigente...
Un saludo desde Mérida-Venezuela
Quién sabe, igual un día u otro encuentro el tiempo para poderlo hacer en las dos versiones... Ya lo había pensado, pero ya lo escribo basatante a salto de mata como para planteármelo de momento. ¡Agradezco mucho tu esfuerzo!
Sí, sí, sí! Hi ha divorcis que cal celebrar! Pendent un brindis amb cava quan el tingui! Ole, ole!
Si ets qui em penso que ets, Anònim, més que amb una sola copa, amb la cava sencera...
jajajaja! que escoltes les tertulies del basses? jajaja
Doncs mira, jo em pensava que els divorcis eren dies tristos i vès per on... que jo em vaig sentir LLIURE I FELIÇ! Em va sorprendre molt.
El Basses? No, per què? Jo sóc francinista de tota la vida...
Ah no? caram!
Doncs perquè cada matí ho diu.... per arrancar les tertúlies "necessita millorar..."
Cristina de vida culinaria desde un altre ordinador
Publica un comentari a l'entrada