divendres, 29 de juny del 2007

Les coses bones no canvien (les dolentes, per desgràcia, tampoc)

Com he insinuat al post anterior, no m'agrada massa Directo al paladar, per molts motius. Però s'ha d'admetre que avui l'han clavat. M'esparvera la política de marketing que té Casa Tarradellas, amb el seus productes que porten "queso con leche" (encara gràcies!) i criatures que, quan pregunten si els nens d'antuvi menjaven pizza reben una resposta tan descaradament enganyosa com "que les coses bones no canvien".

Tendre infantó de l'anunci, seu a la falda de la tieta Mar, que t'ho explicaré per a que ho entenguis: No, abans, els nens no menjaven pizza. Si de cas, coca de recapte, tret que fossin italians. I per molt que una senyora de cabell blanc que podria ser la teva besàvia n'amassi una base, els additius i conservants tampoc no canviaran. No ploris, home, ni que t'hagués dit que els reis són els pares...

Quelcom que m'empipa particularment és que el punt de partida de les campanyes d'aquesta marca rau en recrear un teòric passat rural i idílic on el menjar era, per definició, i ràpid (dues coses que tenen tanta semblança amb la realitat com jo amb la Naomi Campbell). La cuina dels nostres avantpassats sovint era indigesta o estava basada en llargs processos de cocció, punt i final.

Potser si tots fessim menys cas de la publicitat, o com a mínim ens l'empasséssim d'una manera una mica menys acrítica, passarien a millor vida aquests anuncis que prenen als consumidors per imbécils. Perquè el cas de Casa Tarradelles, tot i que paradigmàtic, no és l'únic. Els iogurs, tés i begudes intel·ligents que s'anuncien darrerament ho fan intentant crear la percepció que ens poden fer tenir una pell radiant o donar-nos "energia" (com la Fecsa). O venen gaspatxos que per si sols aprimen. O parlen de les naturalíssimes combinacions entre suc i làctics, tan naturals que no es tallen mai! Hi ha xocolates que es promocionen associant-se al sexe, i en particular a una idea absolutament cutre i en el fons pacomartinezsoriana del mateix. Pastes que ens prometen que poden substituïr la nostra ingesta de verdures. I tantes, i tantes altres tonteries. No estic dient que els làctics que ajuden a regular el colesterol no hagin estat un gran avanç per a la salut i la comoditat de molta gent, que no sigui lícit jugar amb l'imaginari del comprador prometent-li un cert plaer, ni que totes les empreses alimentàries intentin entabanar al consumidor. Però l'objectiu final de les empreses, com el de la publicitat, és fer calers. I això si que no canvia mai.

4 comentaris:

Dessmond ha dit...

Estic molt d'acord amb aquest post. No entenc perquè el CAC no diu res al respecte.
Et poden tractar d'imbècil, que si està fet de forma políticament correcta, no passa res. Ara, si surt un pagès fent no sé que a l'anunci de Bocattas, aleshores s'ha d'enretirar. O el del Dolce i Gavana...
Només els imbècils políticament correctes gosen substituïr la verdura fresca per pastes o sucs clarament artificials.

Mar Calpena ha dit...

Matitzo: Jo no estic en contra de les coses prefabricades "per se". Faig servir congelats, pasta de full congelada, i sucs de bric com qualsevol fill de veí. El que m'emprenya és que em venguin motos i em vulguin fer creure que el que compro és tan bó com si el peix fós fresc, la pasta feta de zero o el suc exprimit a casa.
I dissenteixo de tu en el cas de Dolce&Gabbana, però les meves raons tenen molt a veure amb haver treballat en una revista de moda molt de temps i veure l'absoluta manca de prejudicis que guia les publicitats del tema (a més, quan una marca de moda fa un anunci "impactant" o "políticament incorrecte", no ens intenta vendre la seva roba, a l'abast de molt pocs. Les grans cases de moda es mantenen per productes barats amb la marca, com ulleres de sol o maquillatge, que ens ofereixen un tast del luxe que no podem abastar).

Dessmond ha dit...

No poso en dubte la manca de prejudicis en la publicitat del sector de la moda. Ara, aquell anunci no era més perjudicial que els tetrabricks de liquid que se suposa contenen "brous de l'àvia" i altres falsedats.
La marca Don Simon fa uns anuncis sumament agressius, incomprensiblement agressius, perquè fa unes comparatives absolutament demagògiques amb d'altres marques. I el que aquesta marca et vol fer passar com a suc de taronja, per exemple, és una de les mostres de desvergonya manifesta que conec.

starbase ha dit...

A mi també m'irrita l'anunci de Casa Tarradellas.

Ara, els va bé, a Coruña en tenen a tots els supermecats. Son un standard els molt ...

Jo quan faig servir una base de pizza d'aquestes la compro al BonArea. Segurament nomès hi guanyi en el preu, pero ja guanyo alguna cosa.