Bó, bonic i barat (i a sobre, descansat)

Hi ha una sèrie d'aliments que són recurrents a la meva nevera. Un dia qualsevol és probable trobar-hi formatge -no menys de tres o quatre classes-, tomàquets, millió-centes salses de diferents tipus, espinacs (o enciam), ous i llimones. Però vet aquí que aquestes coses s'han d'anar gastant, i la combinatòria sembla limitada. Comptat i debatut, el més senzill és muntar-se una amanida amb tot plegat, però avui tenia ganes de variar.

Canvi de terç: Dinar fora de casa és car. Entenc que els restaurants tenen força despeses, i que no sempre els és possible ajustar més amb el preu dels menús. Però avui m'ha cridat l'atenció una de lespossibles combinacions de menú que hi havia a la pissarra d'un dels establiments del barri, per 9 euros. Era exactament el mateix que jo he dinat per un terç d'aquesta xifra. Crema de carabassó, rap amb salseta i fruita per postres. Ja ho sé que a casa m'he de fer de cuinera i de cambrera a mi mateixa. Però el que és segur és que em tracto amablement i que em canvio o no em canvio els coberts entre plats, si vull. Potser sóc una mica garrepa, però aquest és un menú que qualsevol es pot preparar i, si s'escau, endur-s'ho a la feina amb carmanyola. I no cal ser un súperxef ni anar sobradíssim de temps, perquè tot plegat consisteix en bullir coses vigilant-les només una mica mentre mires Factor X o la bajanada que fagin el vespre anterior a la tele. La única concessió a la galeria ha consistit a modificar la maionesa afegint-hi pebre vermell i una mica de menta picada, a prova d'hèrnies. Vaja, que si jo m'ho he fet sola, absolutament tothom es pot estalviar uns sis euros.

Seguint aquest esperit avar i gandul, part del meu abúlic encant natural, em vaig agenciar l'altre dia un manat d'espàrrecs d'oferta (0'89 €) i "arrebuscant" pels meus llibres de cuina, he trobat una recepta amb que sopant, sopant, lliurar-me de la penúltima llimona. De segon, una truita a la francesa, i adéu al penúltim ou. I bye bye també a les depriments restes de formatge feta mig desfet. Neteja de nevera i nou experiment culinari sense despentinar-me. Bingo!

Espàrrecs Ronald

Ingredients (per persona, si teniu gana; per dos, si ho preneu d'acompanyament)

1 manat d'espàrrecs (uns 20)
3 cullerades de suc de llimona (o una mica menys si voleu)
3 cullerades d'oli d'oliva
1 cullerada de salsa de soja
3 cullerades de formatge feta esmicolat
Pebre negre i sal (si teniu Maldon, Maldon, sino de l'altra)

Preescalfeu el forn a 205 graus. Passeu-li un aigua als espàrrecs i descarteu-ne la part dura del final partint-los amb mala bava. Poseu-los en una plàtera de forn no gaire gran, o un plat de pyrex. Ruixeu-ho amb el suc de llimona, la soja i l'oli, i condimenteu-ho amb la sal i el pebre. Tapeu la safata amb paper de plata i enforneu-ho 25 minuts o fins que els espàrrecs siguin tendres. Abans de servir, afegiu-hi el formatge feta. Tingueu pa a mà per la salseta!

Aquesta recepta vé originalment del llibre Pop it in the toaster oven, un llibre de receptes pensades per a fornets elèctrics obra de Lois Dewitt. Encara que les receptes són bones i saludables, no és un llibre perfecte pel que fa a les raccions, que sovint són moltes menys de les que diu, fins a extrems una mica ridículs. I en d'altres casos si que quadren, així que abans de posar-se a cuinar cal llegir cada recepta amb calma i fer servir el sentit comú, qui en tingui.

I dit això, la llimona i l'ou que encara circulen per la nevera ja tenen destí pel dinar de demà... però ja us ho explicaré en el seu moment.