dissabte, 13 de novembre del 2010

Menys és més


Avui ha estat el primer dia, des de que vaig decidir que em prenia una pausa, que he tingut l'impuls de tornar a escriure el blog. Els comentaris que em vau deixar i les reflexions que m'heu anat dient personalment o via mail, m'han fet adonar que en realitat sóc la única que ha de decidir que en vol fer, d'aquest blog, i si he d'escriure, i sobre què.

I he volgut fer-ho perquè vaig començar a veure pels mitjans que s'anunciava "El gran recapte", una iniciativa del Banc d'Aliments  per recollir menjar per a la gent que en necessita. Simple, senzill, immediat. La gent del Banc d'Aliments em cauen molt bé, però la meva implicació amb ells, malgrat tot, no havia passat mai de posar-los un link. No són una ONG vistosa, no volen abarcar l'univers, i paren necessitats puntuals. La seva missió no és construir, però això no fa la seva tasca menys vital. Dia a dia fan el gest més bàsic de solidaritat humana: donar menjar a qui no en té. Menjar que està en perfecte estat, però que no compraríem per un paquet deformat, o perquè som tan tontos de pensar que una data de caducitat és una sentència. Menjar que tirem als nostres carros de la compra sense pensar-hi dues vegades, que en ocasions deixem que es faci malbé, que considerem simple i bàsic. Cregui un en una pujada d'impostos als rics, o pensi l'altre que la solució estaria en donar més llibertat als empresaris, s'aposti per l'slow food o per la revolució dels transgènics, mentre debatem com canviar la situació hi ha gent molt a prop que passa gana, al nostre costat, sovint caiguts a la piscina de la pobresa sense avís ni flotador.

Potser, el que més m'ha colpit d'aquesta iniciativa, el que trobo més il·luminador, és que allò que es necessita més són coses que hem anat deixant de banda, de tan comunes com són. Grans, llegums, oli, llet. Bona part de la població mundial viu cada dia d'això, i, si penseu que és ensopit, us convido a reflexionar en la diversitat de receptes que han donat simplement l'arròs o la pasta.
22 euros -que no són res- compren deu paquets de llenties, deu de mongetes, deu de cigrons i deu de macarrons. Un paquet de kilo de llenties alimenta durant deu dies (i sé de què em parlo, la darrera vegada que en vaig fer pensava que no les acabaria mai). Quan vam decidir que els iogurts intel·ligents eren el que calia a cada nevera? Quan vam arribar a ser tan rics per com no cuinar de zero? Quan vam acordar que uns pocs havíem de menjar carn cada dia (o fruita fora de temporada) i que havia de ser barata, mentre altres no menjaven res? La cacofonia de crítiques és previsible: que si és hipòcrita, que si és un pegat, que si ho hauria d'estar fent el govern, que el que necessiten és menys impostos, que si està molt bé, però és paternalista podent triar, que si de què servirà. Una cosa que em va fer descobrir el darrer post és que de vegades no cal racionalitzar tant les coses. Perquè les més importants, sovint són les més senzilles, les més doloroses. I les més boniques.

Ahir i avui dissabte, el Banc d'Aliments recull menjar en mercats i supermercats de tota Catalunya, i a través d'internet. Us prego que, si us és mínimament possible (un paquet de llegum val 58 cèntims) hi participeu. I escric altre cop també per proposar-vos una idea que alguns cops hem parlat amb altres blocaires, i és que potser tots aquells que tenim blogs de cuina, igual que de vegades hem canalitzat els impulsos creatius cap al negoci o l'ego -i jo la primera-, podríem buscar alguna manera de capitalitzar la nostra presència per acabar amb allò que tan odiem: la gana. A mi m'encantaria.

12 comentaris:

xisco ha dit...

quan jo tenia la botiga, tenia productes que normalment no es venien tots, i que a notros a casa no mos agradaven i els dies que anavavem a mercapalma, els duiem al banc d'aliments, però després es va cremar... i va quedar tot reduit a cendres, i crec que l'han tornat a obrir enguany, però jo no hi he tornat, m'hi has fet pensar, crec que tornaré a visitar-lo per dur coses. ;)

Francesc ha dit...

Molt bona aquesta entrada. A veure si trobe alguna iniciativa semblant al País Valencià. Besades

josep ha dit...

Mar,
Magnífica entrada que retrata molt bé la tasca que duen a terme els voluntaris del Banc d'aliments. Nosaltres com cada any al anar a plaça, intentem posar el nostre petit granet de sorra.
Una abraçada

Q ha dit...

Subscric tot el que dius.Iniciatives com aquesta fan un poc més suportable la vida als qui no tenen res.
Ens felicitem per poder-te llegir, Mar. Un plaer.

Sara Maria ha dit...

Una bona manera de trencar el silenci Mar!!!

Margarida ha dit...

És terrible veure com tanta gent (d'aquí i d'allà) passa gana, i veure la quantitat de menjar que llancem o que es fa malbé miserablement a les nostres neveres!

starbase ha dit...

Ja fa uns anys, a la family vem rebre ajuda durant uns moments dificils d'una organització com el Banc d'Aliments.

És dificil explicar l'emoció que sentia quan arribava la bossa amb les llaunes i el paquet d'arrós.

Gallinadepiel, en serio.

xavier ha dit...

Aquesta és la nostra Mar!

Estupendo post que ens fa reflexionar.
Nosaltres, en la mesura que podem, fem accions per els que més ho necessiten, com donar roba; fer regals als nens en dates assenyalades...aquesta proposta que ens fas és molt correcte i més en els temps que estem.

Gràcies Mar.

Cuinagenerosa ha dit...

jugo amb avantatge perquè ja s'ha acabat la recapta i ha estat un èxit, però ho hauria dit igualment, estic segur que la teva reflexió ha contribuit a aquest èxit ia fer-nos reflexionar una mica a tots sobre coses que sovint se'ns escapen de tant a prop com són i tant ocupats que estem resolent els problemes del món mundial.

Teresa ha dit...

Estic d'acord amb tu, sovint les coses petites són les més grans! jo no vaig recordar-me'n, que als mercat es recollia, però desprès al super hi havia un noi demanant, no acostumo a dornar-los diners... li vag preguntat què necessitava, resposta: llet pel nens...(bé, a la seva manera, que no era ni castellà, al menys ahir i avui aquest nens han tingut llet. De vegades no ens cal anar lluny per trobar necessitats a prop!
Petó

Irene ha dit...

Hola Mar,
M'alegra molt que hagis tornat al blog. I m'agrada la filosofia de que les coses les ha de fer perquè a tu et venen de gust, no perquè et sentis forçada a fer-les!
La iniciativa del Banc d'Aliments és estupenda. A mi em queda una mica lluny, però intentaré aportar el meu granet d'arena per ajudar els que em queden més a la vora.
Un petó!

Anònim ha dit...

Així m'agrada! Felicitats per la tornada i no podria ser de millor manera. Per menjar i gaudir-ne no cal gastar-se un dineral. Ara mateix per nosaltres no és el millor moment i en canvi amb una mica d'imaginació a la cuina i amb productes de temporada gaudim cada dia d'uns plats fantàstics! I durant aquesta temporada he descobert que amb petits detalls a través de la cuina també pots arribar a fer molt feliç a aquells que estimes! Com si cada dia passessin els Reis Mags d'Orient, sorprenent!
Una forta abraçada i pensaré amb lo de la iniciativa, a veure si se m'acut alguna cosa.