Flexitariana - dia 2 / Sopa de pèsols

Esmorzar

Ahir vaig comprar llet de soja en pols i he de dir que no m'agrada. NO-M'-AGRADA! Almenys, no com a substitutiu de la llet normal. El cafè amb llet era horroròs! Pero n'he posat a l'"smoothie" (que portava també suc de taronja, plàtan, síndria, gel i tres cullerades de flocs de civada) i mira... A mig matí m'he menjat quatre olives picants d'aperitiu.

Dinar

De primer volia provar aquesta sopa que tinc al llibre de la Nigella Lawson Nigella express. És de pèsols i pesto, i ara pensareu que sóc tonta, però no he caigut que el pesto porta formatge. Denuncieu-me si voleu a la polícia del veganisme, però que sabeu que segons els meus càlculs (i l'etiqueta del pesto), he consumit més o menys mitja culleradeta de postre de formatge. Considerem-ho una compensació pel faux pas del cafè amb llet. Hi he fet un parell de canvis, també, perquè no tenia llima -bé, tenir-ne, en tenia, però semblava la mòmia de Tutankamon- i perquè al paki d'abaix no he trobat cebes tendres.

Sopa de pèsols i pesto

Ingredients (per a dues raccions ben maques)

375 grams de pèsols congelats

4 escalunyes

1 rajolí de llimona

4 cullerades de pesto (si sou taaan estrictes, tritureu alfàbrega, oli i pinyons fins assolir les quatre cullerades i, bé, get a life...)

750 ml d'aigua

Sal

Poseu a bullir l'aigua en una olla més gran del que penseu que us farà falta. Mentre, netegeu les escalunyes però no les talleu ni res. Quan bulli, aboqueu-hi tots els ingredients menys el pesto, i deixeu-ho coure set minuts. Treieu-ho del foc, retireu les escalunyes, poseu-hi el pesto i tritureu-ho amb el pímer (per això calia una olla gran, per no esquitxar!). C'est fini. Podrieu colar-la, però a mi ja m'està bé que quedin micropells de pèsol.

Aquí he començat a pensar en els ingredients que tenia a casa i en quines gastronomies fan servir poca llet i ous, per veure què feien de segon plat. I m'han vingut al cap als meus amics Marga i Félix, que ara són a Israel, i als que imagino posant-se cecs de falafel i hummus. I he recordat que tenia falafels congelats, i que de les restes d'escalivada (i de pebrots de piquillo) que em quedaven a la nevera, en podia sortir quelcom amb aires orientals. Ho he barrejat amb unes nous, una mica de tahini i de tabasco, i el resultat final ha estat aquest:

Oi que no fa mala cara? Només m'hagués mancat tenir pites integrals a la nevera, però m'ho he menjat amb una llesca de pa. I de postre, més síndria i un té rooibos (al que no cal afegir llet, nye, nye, nye!).

Berenar

Un poma i uns nabius secs

Sopar

Com que no m'importava repetir de sopa, ja que emportar-se-la a la feina sempre és una conya marinera, m'he acabat la que quedava, i li he afegit els darrers retalls de pollastre a l'ast i formatge de cabra que rondaven a la nevera. Mentiria si no us digués que el formatge no la millorava encara més. Després, patata al forn amb cogombres en vinagre (rollo escandinau) i coca de Sant Joan.