dissabte, 26 de juliol del 2008

El plat més elaborat del món

...és aquesta amanida amb pit de pollastre a la planxa:


Al capdavall, m'he tirat un mes i mig a preparar-lo. Un mes i mig que havia de ser il·lusionador però que ha resultat duríssim, en el que m'he vist esgotar la paciència i les forces per culpa de cert individu maligne i inepte, al que només desitjo que les coses li vagin en aquesta vida tal i com es mereix. Un mes i mig en el que no he llegit ni un sol blog dedicat a la gastronomia, en el que no he tingut més que una única tarda lliure, i en el que m'he hagut de passar (ens hem hagut de passar, perquè la gata no se n'ha lliurat) una temporada refugiada a casa de la meva mare, amb dues mudes de roba en una bossa com a tot capital. Agraeixo als que heu vingut per aquí el vostre interès i la vostra preocupació, i als que des de fora de la xarxa m'han recolzat i han tingut paciència amb mi.

De tot plegat, n'extrec algunes lliçons. De la meva dieta d'entrepans continus, i posteriorment, del retorn als xups xups maternals no n'he sortit indemne. Crec que m'he engreixat, per desinterés i angoixa. I tampoc no he escrit gens. Així que m'inclino a veure una relació directa entre el meu bloqueig en la creativitat amb el bloqueig de la meva vida.

Fa uns pocs dies que dormo al nou pis, i demà ha de venir la família a berenar. Al antic pis no els vaig poder convidar mai a tots junts, perquè era massa petit, i ara em deleixo per fer-ho. La major part del berenar serà comprada: encara no domino la nova cuina, queden algunes caixes pendents de buidar, i no vull deixar la celebració per més endavant perquè hi ha vacances a la vista. Però alguna coseta (pel meu aniversari em va caure una màquina de fer gelats) sí que la penso preparar amb les meves pròpies mans, i és que avui ja he tornat a cuinar, com ara torno a escriure mitjançant aquesta curta entrada.

Poc, només un pit de pollastre a la planxa, acompanyat d'un gotet de vi del Priorat comprat a granel en un bar de tota la vida del meu carrer. I no m'ho he volgut menjar a la taula gran del menjador, sinó a la plegable de la cuina. Un àpat banal, sense res que denotés que era especial, un de tants com espero fer dia rere dia, aquí, en aquest pis, durant molts anys. Un pollastre a la planxa més bo que tots els caviars del món. Perquè l'he fet a casa.

10 comentaris:

starbase ha dit...

En aquesta aventura on el menú no ha estat a l'alçada espero que 'les postres' siguin el millor.

Ànims!

Ester ha dit...

Benvinguda un altre cop al món dels blocaires gastronòmics, et trobavem a faltar a tu i a les teves cròniques
Una abraçada i tots els ànims del món
Ester

Jorge Guitián ha dit...

Pues bienvenida de nuevo. Como decimos por aquí "non foi sen tempo", pero lo importante es el final y no todo lo que pasa de por medio.

Glòria ha dit...

Mar,

Se'ns ha fet llarg esperar els teus escrits i les teves receptes. Ara, a recuperar el temps perdut i que gaudeixis de la nova casa!

Fins aviat

La cuina vermella ha dit...

Menjar fet a casa, amb les propies mans i per satisfer la propia gana: el millor regal del món. Segurament mai més, trobaràs una amanida amb pit de pollastre, tan suculenta i bona.
Enhorabona, l'esforç a valgut la pena!

Anònim ha dit...

oe,oe,oe,oeeeeeee, oeeeeeeeeeee, oeeeeeeeeeee
Ja has tornat! Endavant les hatxes i a fer la ma la ineptitut i la mala llet!Ben(re)trobada!
I estic segur que el pit de pollastres devia estar brutal: de plats com aquests se'n mengen pocs a la vida...

Salut!

Massitet

Gemma ha dit...

De vegades no cal escalfar-se gaire el cap per a menjar de meravella :-D

Que disfrutis molt el teu nou pis... com a casa enlloc!

Petó!

deliciosa martha ha dit...

Benvinguda de nou!!!
Pren-te un respir i torna a cuinar lletres i pits de pollastre que ens agrada moooolt!!

Unknown ha dit...

It was about time! Me alegro de volver a leer tus interesantes historias. ¡Gracias!

manuel allue ha dit...

Mar, estic encantat de que hagis tornat. I celebro que ho celebris amb vi del Priorat.

Una abraçada.