
Un cop ingerida la pastilleta per la tensió (iaia, que ja sap que quan s'enfada li senta malament el dinar!) i evaporat el primer impuls sans culotte, busco el nom d'aquest home a internet i em trobo un interessant i incòmode article d'opinió seu a El País, i la seva web personal, plena de links per explorar. Aaaaah, no es pot subestimar mai el poder narcotitzant de la teoria pura i dura sobre les revolucionàries de saló com jo... D'això, si de cas aneu passant cap a la primera línia del front, que jo acabo de llegir-m'ho i ara faig cap.
4 comentaris:
Molt interessant Mar, em sembla que jo també me'l regalaré per Sant Jordi.
M'han agradat els articles d'aquest autor.
Si tot segueix evolucionant en aquesta línia, a la llarga el fet de consumir productes frescos només estarà a l'abast dels estaments més ben situats econòmicament i culturalment.
Marta F.
Acabo de llegir-me l'article, molt bo. I dona que pensar. Ja diràs que t'ha semblat el llibre.
Very very interesting.
Mentre ho llegía no sé perqué em veníen alternativament les imatges de la senyora Eva Longoria, paradigma del glamour USA + el pijisme universal i d'altra banda els burguer on vaig menjar mentre feia excursions per Nova York. Tots plens de gent parlant en castellà.
Crec que tinc una guillotina per el 'trastero'...
Publica un comentari a l'entrada