Gràcies

Que perdonin els meus fidels lectors, però no puc començar aquest post d'altra manera que adreçant-me als assistents al Sopem en Bloc d'ahir.

Gràcies per haver-me permès compartir amb vosaltres una de les vetllades més agradables, simpàtiques i interessants de la meva vida.
Gràcies per la vostra immensa amabilitat i predisposició, per haver fet que en un moment passéssim de ser vint-i-cinc estranys a xerrar com si ens coneguéssim de llarg, per haver aparegut puntualment i per haver convertit una idea casual en una realitat tangible.
Gràcies per haver-me fet riure amb les anècdotes boges (Cocinillas, encara ric quan penso en la paia que volia "crear una societat gastronòmica" amb tu).
Gràcies per la lliçó pràctica sobre vins, ¡i pels propis vins!, gràcies pel DVD del Bourdain, pels imperdibles amb el nom, per haver-me acompanyat a triar els restaurants, per les frases memorables ("escupir el vino es de cobardes"), gràcies inclús per les dues -sí, dues- converses que vaig tenir sobre Star Trek.
Gràcies pels diàlegs educats i divertits, gràcies pels vostres blocs, per les hores, creativitat i passió que els dediqueu i per haver debatut d'una manera franca i inteligent com ha de ser una bitàcola de cuina.
Gràcies pel safareig (quina professió més improbable, la de la parella d'alguns cuiners), pels plans de viatge a Madrid, per l'intercanvi d'impressions sobre què agrada i què no als lectors, sobre què fa o no que comentin allò que escrivim.
Gràcies per fer-me adonar que no sóc la única que revisa compulsivament els missatges quans ja els ha pujat, per extranyar-vos com jo de les paraules clau que la gent posa al Google per accedir als nostres blocs i per voler que aquest sopar no es quedi en una única trobada.
I per últim, gràcies per haver-me convidat al sopar i espero que no us ofengui que en nom de tots faci donatiu dels diners que em vau estalviar a Sahti Sansar, una ONG petita, eficient i transparent que traballa amb nanos amb paràlisi cerebral a Nepal.

Merci també als que no vau poder venir, als blocaires i lectors que no hi éreu físicament però que dia a dia sí que hi sou a internet, i sense els que tot això no tindria gaire sentit.

A tots, el meu agraïment per demostrar que la taula és civilització, per entendre que l'aliment és una necessitat física i espiritual. Va tenir gust de poc.

Els propers dies pujaré les fotos i links a àlbums d'altres blocaires.