Foto treta d'aquí.
Potser jo no anava tan desencaminada quan en una ocasió vaig descriure a l'Anthony Bourdain com el Keith Richards de la gastronomia. Ho dic a la vista (a la oïda?) d'aquest tema, temasso, en el que la veu del cuiner combina amb el trip-hop selecte dels Morcheeba. A jutjar pels fucks i motherfuckers que esquitxen el text del xef, aquest mix s'ha fet sobre una lectura d'un dels seus llibres.
Tema aparegut originalment a The late greats i ara mateix en constant reproducció al meu iPod.
1 comentari:
Qué buena la foto... Casi siempre aparece más seriecito, con traje.
Publica un comentari a l'entrada