dimecres, 30 de gener del 2008

Pastís de formatge d'un altre temps

El meu post anterior acabava enumerant la munió de pijades que vaig dur de França. Reconec que és difícil fer compatible tanta exquisidesa amb el títol d'aquest bloc, així que la recepta d'avui és d'estar per casa, estar per casa. De les que no desentonen amb els rul·los i la bata de boatiné. Si no, quines receptes ens retrotreuen més a una altra època que les que surten en un sobre o caixa d'ingredients, o com en aquest cas, en la part de darrera d'un full de calendari?
El pastís de formatge d'avui ens porta a un altre temps. En concret, al dia 15 de Gener de l'any del senyor de 2008 (Sants Pau, primer erm; Maur, ab., Macari, ab., i Santa Secundina, vg i mr.) del Bloc Maragall-Arimany. Aquest calendari-totxet va ser un regal nadalenc del meu nebot Daniel, amb qui em comprometo públicament davant de tots vosaltres a fer-li aviat la tarta de pinya que tant li agrada, i darrera els dimarts de cada setmana, conté una recepta de cuina. Totes fan cara de ser força senzilles, i fa quinze dies que busco un moment per preparar just aquesta. Ahir al vespre va arribar.

Aquesta tarda em tocava ajudar en una mudança i vaig pensar que em marcaria el punt d'aportar el pastís a l'hora de berenar. Però al matí no me n'havia recordat de comprar pa per esmorzar i m'he vist obligada, oh terrible i onerós sacrifici, a encetar-lo per sortir del dejuni. Us preguntareu si no hi ha forns al meu barri, si no podia haver pres cereals, si no és que no hi havia al congelador uns croissants de La Sirena que podia haver escalfat, si no és que no tinc cap mena de sentiments pels meus amics...

...i tornant al tema que ens ocupa, aquesta recepta és molt senzilla de preparar i no cal ni tan sols batedora elèctrica. Úniques recomanacions: Que no se us en vagi la ma amb el sucre cremat, que després marca molt el gust, i si podeu, feu servir un motllo de paper de plata, que admeto que no és gens ecològic però permet que el pastís surti com si res.

Pastís de formatge

Ingredients

400 gr de mató (jo el vaig fer servir descremat)
100 gr de sucre
3 ous
250 gr (jo vaig posar-hi 250 cl) de nata líquida (en el meu cas, de la més greixosa i marrana. Si algú amb menys vocació de vaca burra ho prova amb llet evaporada, que m'expliqui què tal, perquè és possible que funcioni. Pel que pogués passar no vaig voler arriscar-me.)
2 cullerades de farina de blat de moro, a.k.a. Maizena
1 llimona
Caramel líquid

Tingueu previstos un motllo i una safata en la que aquest càpiga. Unteu el cul del motllo amb el sucre cremat. Exprimiu la llimona. Escalfeu el forn a 180º i barregeu tots els ingredients restants en un bol gran. Aboqueu-los al motllo, situeu aquest a la plàtera i ompliu aquesta d'aigua. Benvinguts a l'apassionant món del Bany Maria. Coeu-ho durant una hora, fins que comenci a agafar color per les vores i faci pinta de pastís de formatge. No el desenmotlleu fins que s'hagi refredat del tot, que s'esconya. D'esmorzar o per berenar, qualsevol hora és bona per tastar-lo!