Pessebre

Estic indignada. La setmana vinent me'n vaig cap a Bratwurst, dic Frankfurt, per la fira del llibre. Al matí he estat mirant el programa oficial d'activitats relacionades amb la cultura catalana, convidada d'aquest any, per veure si hi havia alguna coseta de gastronomia. Em trobo una convocatòria que tenia molt bona pinta i que se celebrarà al centre de Frankfurt:

GASTRONOMIA

La cuina entesa com a fet creatiu. Cada Sónar Nit tindrà com a preàmbul un sopar elaborat per una selecció de cuiners confeccionada en col·laboració amb Fòrum Gastronòmic.

Pimera Nit: : Col·lectiu de Joves Cuiners Joves Cuiners és un col·lectiu pioner en l'associacionisme de creadors gastronòmics que acull una nova generació de cuiners, fills de restauradors, principalment de les comarques gironines. Guardonats molts d'ells amb estrelles Michelin, els integrants del Col.lectiu de Joves Cuiners uneixen tradició i innovació basades en la utilització de productes locals.

Segona Nit: Jordi Vilà
Jordi Vilà, del restaurant Alkimia de Barcelona i posseïdor d'una trajectòria flamant coronada amb una estrella Michelin, és un cuiner creatiu i virtuós que aposta pels productes de la terra de més qualitat. Sensible a les noves tendències i amb una clara vocació per la intervenció culinària conscient i reflexiva, és a més un dels principals impulsors del nou moviment anomenat "bistronòmics".

Tercera Nit: Zaraida Cotonat
El Fogony és el vent que bufa al Pallars Sobirà i que va inspirar el nom del restaurant de Zaraida Cotonat i José Rodríguez a Sort. Cotonat és una cuinera autodidacta que conjuga els productes de la comarca amb idees innovadores que li han merescut una estrella Michelin. La seva visió gastronòmica es basa en una més que original interpretació dels plats de la tradició de muntanya pirinenca.

Quarta Nit: Fina Puigdevall A Fina Puigdevall, del restaurant Les Cols d'Olot, li agrada despullar els plats fins a reduir-los a allò estrictament essencial. Les seves propostes, que la Guia Michelin també ha reconegut amb una estrella, arrelades a la terra i al paisatge que l'envolten, són reinvencions i adaptacions dels productes de la Garrotxa filtrades a través de la seva visió particular i avantguardista. Una visió que connecta directament amb l'espectacular arquitectura del local, un disseny de l'estudi RCR (Aranda Pigem Vilalta), premi FAD, inspirat en l'entorn volcànic d'Olot i que fins i tot s'ha exposat al MOMA de Nova York.

Oi que sona bé? Doncs no compteu amb veure-m'hi, perquè funciona estrictament per invitació. I jo em pregunto, des de quan els actes que es conceben només per a premsa i autoritats, els pessebres en definitiva, es publiciten com a part del programa oficial? Quin sentit té, més enllà de fer-nos posar les dents llargues als que hi anem a treballar, o pitjor encara, als pobres alemanys que voldrien coneixer millor la cuina catalana? Servirà per alguna cosa, apart de per omplir les butxaques i els estòmags de quatre amiguets amb diners públics? No estic en contra de que s'organitzin aquesta mena d'events, jo mateixa me n'he fet un fart de muntar dinars i saraus de premsa, i crec fermament que tenen la seva utilitat. Amb el que no combrego és que a) només es faci això i b) que es publiciti com un acte més, si no està obert a tothom. Tornem a deixar que la gastronomia sigui patrimoni d'un grup selecte, no fos cas que la massa se'ns culturitzés i els agafés per qüestionar-se com va tot...

És habitual que a l'enorme plaça central de la Fira, davant el pavelló número 3 (on som els comicaires) hi hagi demostracions de la cultura popular del païs convidat, però no n'espero gaire perquè totes les mostres de cuina que he vist allà eren més aviat pobres i feien olor d'improvisat. En un obscur link, he llegit que s'organitzen degustacions de productes típics, però no posa ni on ni com ni quan. He rebuscat pel programa oficial, i o bé sóc una mica tanoca i no sé trobar cap referència que no sigui als sopar elitistes ja esmentats o bé és que no hi ha res més. Això, i un concert públic d'aquella orquestra austriaca (si al menys fós polonesa, entendria la relació) que toca música amb verdures. L'unic text sobre gastronomia, interessant per les receptes però bàsic, és aquest. Per a que no sigui dit, nosaltres complementarem el pica pica que oferirem a clients i periodistes (encarregat al servei de càtering oficial, que per cert no té ni un sol vi català al catàleg) amb pernil i fuet que jo mateixa vaig anar a buscar ahir a l'Àrea de Guissona. I no descartem un pa amb tomàquet d'urgència per acabar de fer la torna. Ja us ho aniré explicant.

NOTA: Per qüestions de temps no m'és possible contrastar directament amb la premsa de l'organització si hi ha algun altre acte, com seria el més desitjable d'haver pogut fer des d'un punt de vista periodístic. Em baso estrictament en el que figura a la plana oficial i en el que he trobat després d'una llarga, molt llarga estona de remenar per internet. Des d'aquí convido als implicats a exercir el seu dret a réplica si ho creuen convenient.