L'encant de les petites coses

Quan vaig venir a viure a aquest pis, en principi tant se me'n donava que la cuina fos petita. Però segons ha anat passant el temps i les meves ambicions culinàries creixien, la limitació s'ha anat tornant més dolorosa. Me n'he queixat repetidament des d'aquest blog, i avui m'he enfrontat a aquesta realitat en diverses ocasions.

La primera i més òbvia ha estat quan he començat a preparar l'espai per acollir a la gata, que arriba demà al matí, i que rebrà el nom de Christie (sí, la Gata Christie. Com ho sentiu. L'acudit no és meu, sinó de la meva mare. Queda demostrat que el talent per la parida fàcil és una malaltia hereditària.) Un petit bol doble al terra, i un lloc al armari de la neteja pel pinso és tot quant li puc oferir al bitxo. Només espero no trepitjar-la en plena orgia fogonaire.

D'altra banda, a mitja tarda, gandulejant mentre a la tele feien la repetició d'un dels programes de la Cuina de l'Isma, he vist clarament perquè no provo moltes de les seves receptes. El xicotet és molt aficionat als rostits que demanen introduïr dues safates al forn simultàniament, quan amb sort jo aconsegueixo que n'entri una, i encara empenyent. Si no us ho creieu, mireu la tercera foto que il·lustra aquesta crònica. La caixa de sabates blanca que veieu a la cantonada inferior dreta de la imatge és el forn.

Entre ell i els fogons només hi ha l'slow cooker del que us vaig parlar. I aquí s'acaba la cuina. Ni porta, ni nevera. Però amagades en la foto hi ha moltes coses més de les que es veuen, perquè adoptant la tàctica matryoshka d'encabir uns estris dins dels altres o la de navalla suïssa, en la que un trasto pren mil utilitats, no tinc altra excusa per cuinar malament que la meva pròpia incapacitat.

Per exemple:

L'embolcall de draps de cuina que veieu sobre el marbre és, per avui, una iogurtera improvisada. I sobre el prestatge que hi ha damunt, recolzada en la paret hi ha una miniplanxa elèctrica amb la que avui he sopat pollastre a l'ast fent servir tan sols mig pit de l'au.

Clar, no tot són flors i violes, i per molt McGyver que un es posi, en agafar un olla de l'armari de sota els fogons, el cul continua xocant contra el suport de bosses de l'Ikea que sobresurt de la paret (a la segona foto, cantonada inferior dreta). La bossa que penja del ganxo de l'entrada és el cubell de reciclatge de plàstic i vidre. Més d'una vegada he tapat la pica amb una safata per fer-la servir de marbre adicional. No hi ha la possibilitat de deixar les cassoles per fregar fins després de sopar; o les fregues mentre cuines o et fan fora de l'estança a patades. I oblida-te'n de que ningú et doni un cop de mà, tret que surti al menjador a pelar patates o tallar pastanagues.

Però les coses petites, les que es diuen en veu baixa, les que no provoquen grans titulars, tenen manera pròpia de fer notar els seus encants. Si no fós per aquestes estreteses, no hauria conegut cap de les receptes que us presento avui i que espero que no menyspreeu ni que la vostra cuina sigui com d'anunci de Tenn con bioalcohol:

Iogur per als que no tenen espai per iogurteres

Ingredients:

1 iogur
1 litre de llet
1 tàper que pugui anar al microones
Draps de cuina

Opcionalment: granadina, vainilla, xocolata o alguna altra cosa per donar-li gust i/o 2 cullerades de llet en pols per enriquir-ho i/o 4 cullerades de sucre per endolçar-ho.

Barregeu el iogur amb 1/2 litre de llet i escalfeu la barreja minut i mig al microones a màxima potència. Mentre, barregeu la la resta de la llet amb els ingredients opcionals, si és el cas. Afegiu la barreja a la resta de la llet i torneu-ho a escalfar un altre minut. Tapeu el tàper i cobriu-lo amb tants draps de cuina com tingueu a mà fins al matí següent. Després, poseu-ho a la nevera i consumiu-lo abans d'una setmana. Es pot fer amb llet de cabra, i el iogur que en surt també es pot emprar com a "llavor" per a la següent tongada, però tingueu present que amb el temps els bacils van perdent força. Per cert, si us agrada l'Actimel o els que porten Bífidus (perdó per la publicitat), també els podeu "clonar" amb aquest mètode.

_______

La següent recepta està inspirada, amb una mica de canvi en les proporcions i el mètode de cocció, en aquesta. Es triga menys temps en fer-la que en baixar al camell de pollastres a l'ast al que aneu a fer cua els diumenges. I com surt deliciosa freda o calenta, tingueu la precaució de preparar-ne de més per a tenir pollastre rostit per l'endemà a la feina o per fer-ne croquetes.

Faux poulet rôti (àlies "pollastre a l'ast d'urgència")

Ingredients (per a 4 persones)

2 pits de pollastre, separats en cada una de les seves meitats i dessossats.
El suc d'una llimona
1oo ml d'oli d'oliva
1 culleradeta de farigola
1 culleradeta d'orenga
1 culleradeta ben rasa de sal
2 grills d'all, sense nervi i picats.
1/2 ceba petitona o 1/4 d'una mitjana, picada

Poseu tots els ingredients menys el pollastre al pot del minipímer, tritureu-los breument i, per allò que més us estimeu en aquesta vida, no s'us acudís provar la salsa (perquè sinó us la pulireu i la recepta s'acabarà en aquest mateix moment). Aboqueu-la en canvi sobre els pits de pollastre, dins d'un pot de vidre. Filmeu-lo i deixeu-ho marinar a la nevera de mitja hora a mig dia. Escalfeu una planxa o una paella a temperatura baixa, i coeu el pollastre, anant remullant-lo amb la marinada sobrant fins que no en surtin sucs de dins al punxar-lo. La salsa, que mentre és freda recorda la textura de l'allioli, quedarà separada en oli per una banda i sòlids per una altra. Descarteu aquests últims. No patiu, l'all s'haurà cremat però no farà que la salsa es torni amargant. Serviu el pollastre amb patates fregides o amanida. Maridatge: vi i gasiosa o sifó.