I dono les gràcies al meu agent, al meu maquillador...

Caram. Me'n vaig dos dies d'internet i quan torno, em trobo que m'ha caigut un premi. Per partida doble, a més. D'una banda l'Starbase, home de creativitat sense límits, i de l'altra la gent de Glotonia, canalles, encantadors i gastrònoms desaforats han decidit fer-me la tècnica de la pinça i atorgar-me un premi internetaire. Ostres.

Ara mateix entenc perquè les figuesflors d'actrius de Jolibut encara ho semblen més durant la gala dels òscars. Què coi he de dir? I elles al menys van vestides de Valentino o Versace, que sempre ajuda si has de fer un discurs...

Doncs que quan vaig començar aquest blog, pels voltants de Nadal, ni jo mateixa sabia si a aquestes alçades de la festa encara estaria escrivint. I que la satisfacció de cuinar, de seure a escriure, de anar vivint i explicar-ho no té preu. Ergo, dono les gràcies a les olles que m'han escalfat el dinar, als pagesos i ramaders que l'han produït, als fabricants de mobles nòrdics que em proveixen de plats i culleres. A l'oli de la Pobla de Cèrvoles, que la Seguretat Social hauria de subvencionar. Al formatge, amor de la meva vida. Al teclat del meu ordinador portàtil, permanentment cobert de molles de pà. Als experiments fallits, als plats massa salats o massa sossos, als llibres de cuina -i en particular aquells en llengües extrangeres, que m'han permés descobrir que farina de galeta en francés és "chapelure" i que 100 grams són tres unces; a les receptes de ma mare apuntades en el marge d'un diari, a les copiades subreptíciament dels restaurants, a la meva pacient bàscula. I sobre tot, a vosaltres, és clar, per compartir aquesta taula virtual que ens proporciona la tecnologia.

Però prou d'emoció, bon rollo i cumbaianisme de foc de camp, que jo no em quedo sola amb aquest marrón glacé! El premi s'ha de passar (per això es diu Premi Solidari).

Després de pensar-hi molt, salomònicament he decidit finalment nominar els blogs que jo ja llegia abans d'engegar el meu, i els agraeixo així l'impuls del seu exemple.

1) Perquè en el fons a tots ens fa molta enveja com cuina aquesta moça, perquè va triar un títol xulíssim pel blog, i perquè sap tractar la pasta com ningú, premio a la Gemma, de BCN mon amour.

2) Perquè em fascina la capacitat de cuinar sense por del Roger, de Cuina amb compte, pel fantàstic disseny de tota la seva web, i perquè a més és d'aquella gent que mola trobar-te als saraus de la premsa. Sí senyor.

3) Perquè un blog que tingui com a subtítul Perquè som el que mengem i menjar és tan important com riure, viatjar o estimar s'ho mereix indefectiblement, premio també a A taula. Felicitats!

4) Perquè han fet de la senzillesa la seva virtut i ens acosten mirades sobre molts productes, premio també a Iaia Mercé, un blog colectiu que es fa estimar.

5) I perquè no hi ha qui els guanyi amb la reposteria, i amenaçen a deixar el pastisser de sota casa meva a l'atur, premio a La cuina de casa.