dimecres, 18 de juliol del 2007

Asssssuuuucaaaaaar!

Tot i que de vegades me'n recordo de la mare que va fundar als dissenyadors -ho fa el tracte personal amb algun d'ells, per una banda, i la poca funcionalitat de determinats objectes de cuina, per l'altra- ja era hora que aquesta disciplina arribés també als dolços, estancats en models que poca variació presenten. De petita, les excursions al cinema setmanals de cada estiu a Platja d'Aro començaven amb una visita a l'estratègicament ben situada botiga de pegadolces que hi havia al costat del Cinema Avinguda, o amb una passada pel mostrador dels caramels del Cinema Ivan.

Però vet-ho aquí que amb el temps la meva dèria es va anar apaïvagant, i els meus excessos s'han decantat més per la via dels aliments salats, especialment el formatge. Això no treu que de tant en tant no aprecii el xut de sucre d'unes coca-coles arrebossades de sidral (les meves preferides, àcides a morir), el punt empalagós dels falsos gerds o el perfum, tan sintétic com atractiu, de les gominoles de préssec.

Ara -i admeto que ho he descobert via blogs estrangers- han sorgit a Barcelona dues noves botigues de caramels amb un perfil molt més adult. Situades les dues en plé centre, Papabubble és al carrer Ample, i sis cops al dia els seus depenents fabriquen els caramels en rigorós directe davant del públic, peces gairebé úniques que són un creuament entre una joia i el conte de Hansel i Gretel.

Caramels de Papabubble (C) Web Ajuntament de Barcelona

Per la seva banda, Happy pills, que rau a Portal del Angel, basa el seu concepte no tant en l'originalitat del producte com en el seu envoltori, divertit i novedós. La cosa és senzilla: Quan un entra a la botiga, tria un pot de pastilles de la mida desitjada i l'omple amb llaminadures. Aleshores escull una etiqueta per a personalitzar el pot, amb prescripcions tan evocadores i provocadores com "Contra els dilluns" o "Contra la insoportable lleugeresa de l'ésser".

Pots de Happy Pills (c) Blog MoColoco

Si penseu que tota aquest afició per la dolçor no és més que una regressió a la infantesa, digne cas de ser tractat per un psicoanalista, heu llegit massa Freud i aquest us ha menjat el tarro. Torneu-li la jugada llepant-li la calva amb aquests caramels que he descobert a Slashfood de l'empresa Archie McPhee... Gust de síndria i boutade total.

(c) Archie McPhee

Potser arriba el moment de tirar sucre a la vida altra vegada. El meu pàncreas fa cara de por... però la meva dentista ja es frega les mans!

ACTUALITZACIÓ: Pels d'humor més negre, Archie McPhee també fa xupa xups en forma de cap de Maria Antonieta, amb gust a cirera i 100% lliures de guillotina.

2 comentaris:

DESPERTAFERRO ha dit...

Assssucar!!, bé potser un xic menys també estaria bé. M´han imposat una dieta bastant severa per culpa de tenir uns nivells de botifarra en sang un xic preocupants. El passat dia 10, data del meu aniversari, vaig mednjar un troç de pastí, bé segurament dirás o estás dient quin rotllo m´está fotent aquest paio que no conec de res. Suposo que son coses de l´anonimat que dona aquesta eina.
He recordat que quan era un nen compraba unes pegadolces finetes i un cartoig cilìndric de sidral de taronja o de llimona que era deliciós. Ho soliem comprar sortint de l´esglesia durant el mes de Maria (maig). Era un ritual. Sortiem amb una estampeta i tots contents. Recordo també un tipus de pegadolça que en deiem cordons i d´aix+o en tenien la forma. Més d´un s´havía mig ennuagat.
Al costat de les llaminadures que hi ha ara, això sembla quelcom prehistòric oi?.

starbase ha dit...

Oh, Papabubble. Oh.

Fa un any vaig assistir a una el.laboració en directe de caramel de regalèsia i és espectacular.

I a sobre tenen una web fantàstica amb una música acollonant.

Una joia.