Tot i el meu apostolat pel menjar casolà, hi ha plats que són millors als restaurants. I punt. Les pizzes, un exemple claríssim. Encara que la indústria dels congelats ha avançat molt, la major part de les pizzes preparades són encara engendres pesants amb una escassa capa d'ingredients d'origen indeterminat. Lentament, la situació ha anat millorant una mica, i avui en dia ja no és tan difícil aproximar a casa el plaer real d'una pizza cruixent, sense haver de fer-li tuning a les de la marca amb nom d'ex President.
Un dels mètodes que més m'agrada per emular les pizzes de debó és el de convertir les tortillas mexicanes en bases. El mètode és senzill, ràpid, perfecte per als petits forns elèctrics i, per la seva mida reduïda, relativament poc calòric.
Els fonaments són simples: Un forn ben calent, preescalfat a 250 graus (tot i que quan començi la cocció el baixarem a 220), tortillas embadurnades d'oli per les dues cares, tomàquet concentrat o fregit, restes de la nevera i formatge. 10 minuts us proporcionaran una pizza més barata, més bona i, sobre tot, més ràpida que si la haguessiu demanada per telèfon.
Dos exemples: la que hi ha al principi -molt desenfocada- té una base de concentrat de tomàquet italià, ceba tendra, restes de petxuga de gall d'indi tallada fina, bolets pizzaiola i carabassons al grill en oli (tots dos del Lidl) i mozzarella.
La que veieu aquí a la dreta porta una mica més de feina, però suposa un esforç adicional de només cinc minuts, així que tampoc no hi ha excusa. Porta quatre llanegues tallades i pasades per la paella amb un bitxo, all i farigola; base de concentrat de tomàquet, uns tallets de bacon, unes làmines fines d'Idiazabal i un ou. No cal que fregiu l'ou, però sí que l'aboqueu amb compte sobre la pizza abans de posar-la al forn. La calor el courà perfectament. Cal que vigileu el forn per a que la pizza no es cremi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo també faig pizzes amb les tortitas!!! I m'agraden més que amb la massa normal... Així queden més finetes i no m'atipen tant! A més, com que són més petites, en faig més varietats. Provaré aquesta de l'ou, m'ha agradat la idea!
Ho haig de provar... tot i que a mí m'agrada que la massa no sigui només cruixent, cruixent si però amb el centre flonjo... No se si m'explico.
¿Les tortitas son les de blat de moro o fas servir les de blat?
Hola gent! Les tortilles són de blat. Les que estic fent servir ara són d'una oferta del Lidl, però també n'hi ha de la marca Casa Fiesta i de la marca blanca de Carrefour (aquestes, a més de ser una mica més baratones, estan disponibles en una varietat "amb tomàquet" que és boníssima). Starbase, si t'agraden més flonges, només cal que no posis el forn tan fort... Prova a fer-les a uns 180 graus. En principi, tot i que trigaran més a fer-se, podràs controlar-ne millor la cocció.
Pues nunca se me habia ocurrido utilizar las tortillas como base! Jo, estoy deseando llegar a casa y hacerme la cena...
Ruth.
Publica un comentari a l'entrada