Actualitzar per no callar

Imagino que devieu respirar alleujats quan vau saber que començava la meva dieta à la mode de Juana Chaos, esperant que m'estaria calladeta una temporada. Santa innocència!

Porto ja tres dies de xerop, i com d'alguna manera he de canalitzar l'energia creativa acumulada (llegeixi's mala llet), aprofito per actualitzar antigues entrades i afegir algunes cosetes que he anat trobant.

Respecte al menjar en la història, descobreixo un magnífic blog anomenat De re coquinaria que ens acosta d'una forma planera i agradable a la cuina de l'antigor classica. Receptes, utensilis, costums. Rigoròs i entretingut. Potser us sonarà el disseny...

Quant al pa, per fi vaig trobar la fleca ecològica de la que us parlava. S'anomena Barcelona-Reykavik. Està al carrer Doctor Dou, 12 i el seu telèfon és el 93 302 09 21.

Ahir vaig estar mirant Caçadors de Paraules a la "teletrés" i em va picar molt i molt la curiositat un plat de les terres de l'Ebre anomenat Clotxa. A grans trets, consisteix a obrir un pà de pagès i fer-lo servir d'embolcall per tomàquet i ceba escalivats, arengada, oli, all i alguna coseta més, segons el lloc exacte d'origen i les inclinacions del cuiner. No me n'hauria de vantar d'aquest descobriment, perquè només demostra que estic feta una bona pixapins (metafòricament parlant, òbviament) i que hauria de sortir més de l'asfalt. Si hi ha fins i tot un festival anual dedicat a aquest plat! Parlant de l'Ebre, aprofito per fer-vos publicitat descarada i només vagament relacionada amb la qüestió d'un dels llibres que més m'han agradat de la història de la literatura del món mundial. És "Camí de sirga", de Jesús Moncada. Simplement magnífic, m'agrada tant que només d'escriure'n m'agafen ganes boges de tornar-lo a començar. Tant si mengeu Clotxa com si no ho feu, si encara no la heu llegida, necessiteu per a la vostra salut mental i espiritual endinsar-vos en aquesta novel·la riu (el joc de paraules és involuntari) que ens narra els darrers dies de la vila de Mequinensa, enfonsada sota les aigües d'un pantà.

Veieu com si Benet XVI parla sobre mètodes anticonceptius sense... jo puc parlar de gastronomia sense menjar?
D'acord. Mala comparació. Sorry.