Peix yassa (souvenir de Senegal)

Encara tenia al congelador un dels verats que vaig comprar el febrer, i ahir em va començar a remoure el rau rau que ja era hora de descongelar-lo. Pujant carrer Independència amunt, amb l'expressió capficada d'algú que en realitat tingués vida interior, anava rumiant com era la recepta de peix que havia vist preparar a Senegal. Hi vaig anar fa dos anys, i recordava haver menjat un peix a la brasa boníssim, marinat amb cebes gairebé crues, llimona, vinagre i pastilla de brou (a Senegal hi ha una veritable obsessió per les pastilles Maggi, que afegeixen fins i tot als entrepans). Com que no n'estava massa segura de què portava, em vaig comprar com a Pla B una revista de cuina en la que hi havia una altra recepta de verat, molt senzilla, amb caparres i piquillo.
Però vet aquí que no bé havia arribat a casa i m'havia posat a googlejar aquell peix que recordava, em truca per telèfon el meu amic senegalès, l'Arouna, amb qui no havia parlat feia un parell de mesos. Vaig coneixer l'Arouna a Kafountine, a la Casamance, just el lloc on recordo haver provat el peix yassa els primers cops.
Era un senyal.

Verat Yassa (per 1 persona)Ingredients

1 verat de racció, net
1 ceba
El suc d'una llimona
1 rajolí d'oli de girasol (ells ho fan amb oli de cacahuet, però falti)
1 pastilla de brou, vegetal o de pollastre
1 culleradeta ben maca de mostassa
1 rajolí de vinagre
Pebre, i opcionalment, bitxo i all.

Tallar la ceba a dernes. Barrejar tots els ingredients menys el verat. Cal desfer la pastilla, però no us amoïneu si us queda algun grumoll. Posar el verat obert en un plat o una safata i tapar-lo amb la resta d'ingredients. Deixar-lo marinant a la nevera un mínim de dues hores (jo ho he deixat fet abans d'anar a la feina). Escalfar un grill. Mentre augmenta la temperatura, separar el peix de la marinada, i coure aquesta en una paella amb foc alegre, uns cinc minuts. La ceba ha de quedar flexible, però no tova del tot sino encara un pél cruixent, i la salsa s'ha de reduïr un xic. Coure el peix al grill i emplatar-ho.

La pregunta del milió: Era com el peix que jo recordava? Si i no... S'hi semblava bastant, però hi havia alguna cosa que no acabava de ser igual. D'entrada, el peix allà es feia sobre brases de carbó. De sortida, de vegades la marinada es servia sense tornar-la a coure (cosa que cap de les receptes que vaig trobar preveia, i que jo no volia fer perquè aquesta nit tinc un sopar i tampoc no és cosa de presentar-me fent olor de ceba crua). I a més... Aquí no estic a la vora d'un riu com el de la Reina d'Àfrica, menjant amb els dits, amb l'amenaça d'una pluja tropical de dimensions bíbliques d'un moment a l'altre. No, no és pot fer el mateix àpat dos cops, que diria el filòsof.

Prometo escriure més sobre el menjar de Senegal en un altre moment.