Com menjar sa sense cansar-se

En alguna ocasió he parlat ja de Michael Pollan, un escriptor americà proper a les tesis del Slow Food que ha triomfat a les llistes de vendes amb el seu llibre "The omnivore's dilemma" (El dilema de l'omnívor.). Pollan sol col·laborar a les planes del New York Times i fa poc hi va publicar un article carregant-se el que ell anomena "L'era de la nutrició". La seva tesi principal és que hem passat de veure el menjar com a font de plaer a mirar-lo com un suport per als nutrients, i que paradoxalment això ha causat que ara mengem pitjor.
L'article fa 12 pàgines de llargada, i per sort per a tothom (per a tothom que parli anglès) al blog Megnut n'han fet un resum amb els principals punts que dóna Pollan per menjar adequadament. Després de llegir-los, tinc la sensació que en termes generals Michael Pollan pensa en la mateixa direcció que jo. Per aquest motiu us els tradueixo:

1. Menja... menjar. Si el que menges és quelcom que la teva besàvia no reconeixeria, no és menjar.
2. Passa dels aliments funcionals. D'una banda, les tesis científiques respecte al menjar solen canviar sovint. De l'altra, aquests aliments no fan res que una dieta més o menys variada no pugui assolir.
3. Evita els productes que continguin ingredients a) estranys, b) impronunciables c) o que siguin més de cinc en número.
4. Hi ha vida més enllà del supermercat. Intenta comprar als mercats, les petites botigues, o als pagesos.
5. Paga més, menja menys. Particularment pel que fa a la carn, més val sacrificar quantitat que qualitat. [Per cert, que en un altre ordre de coses, acabo de llegir que un terç del menjar que compren els britànics acaba a les escombreries. D’aquest terç, un cinquanta per cent són deixalles, com ara les bosses que contenen el te o l’espina dels peixos. I l’altre meitat és menjar en perfecte estat. Sospito que el percentatge no deu ser massa diferent per aquests verals.]
6. Menja vegetals, i sobre tot fulles. És una de les poques coses en la que tots els científics semblen estar d'acord.
7. Les cuines tradicionals de cada pais són més sanes que les fusions i els experiments.
8. Cuina, i si pots, planta un hortet. Són les millors maneres de controlar què et fiques a la boca.
9. Sigues tan omnívor com puguis. Cada cop ens centrem menys en uns pocs aliments bàsics, enlloc de menjar de tot, com sempre ens han recomenat que fessim les mares.

Sóc conscient que és fàcil criticar alguns d'aquests punts. Per exemple, la regla sobre els cinc ingredients em sembla vàlida pels menjars comprats, no pels que un pot preparar a casa, com una fideuà. D'altra banda, dubto que la meva besàvia veiés mai un kiwi o un alvocat, però entenc l'esperit de l'afirmació. I encara afegiria alguna altra idea, com que cal menjar tan de temporada com es pugui. En tot cas, són regles de sentit comú, cosa que les fa molt poc comunes.

ACTUALITZACIÓ: El Periódico diu avui que els consumidors estan fins els nassos de no entendre què són els productes que venen als súpers. De vegades casi s'ha de fer un màster per comprar uns iogurs de no res.