Els porros em flipen

No sé si el meu titolar sensacionalista farà que hordes de lectors i masses de patrocinadors s'aboquin a aquest blog, però hi ha un fons de veritat en la idea. Els porros són un dels menjars més agraïts que conec, i dels més versàtils. M'encanta el seu gust dolcet i la seva textura cruixent i flexible, com una ceba que hagués fet musculació i estés fibrada.

Així que mentre escrivia tot això sobre dels salons als que vull anar del post anterior, tenia al foc una sopa, o més aviat una cremeta, que em venia de gust provar. Els ingredients bàsics són com els d'una vichyssoise (porro i patata), però la gràcia de l'afer vé de que aquests es combinen amb poma àcida i que tot plegat es sofregeix amb un parell de culleradetes de curri abans de fer-ho bullir.

L'acabo de retirar del foc ara mateix. L'he tastada, i el primer cop de gust m'ha sorprès. Esperava que la poma no es notés tant, perquè sovint faig servir aquesta fruita per espessir guisos i hamburgueses sense que aporti gaire més que un punt de dolçor. I no. M'he trobat amb l'equivalent gustatiu de l'estructura bàsica d'un perfum: Una nota de sortida àcida i molt marcada, de la poma. Un segon moment més assossegat, on es nota sobre tot el porro i la patata. I un final de curri, que és el que queda en boca.

Més tard la tastaré amb una cullerada de iogur al plat, segons la recomanació de la recepta, i ja us en ensenyaré les fotos. La única crítica que faig a la recepta tal i com la he seguit jo fidelment és que amb 20 minuts de cocció potser la poma encara ha quedat un pelet crua. Però en general és una sopa senzilla i elegant que recorda indefectiblement a l'Índia, que no engreixa ni surt cara. Baixa gastronomia com la que a mi m'agrada.