divendres, 22 de desembre del 2006

Declaració d'intencions.

M'agrada menjar. I m'agrada cuinar. I sobre tot, m'agrada, i molt, llegir i escriure sobre gastronomia. Però això no és un blog per discutir restaurants amb estrelles Michelin -no tinc diners per anar-hi, ni, en contraposició, per publicar receptes pedestres.
D'entrada, és un exercici de cara a mi mateixa, per veure fins on arriba la meva expressió en aquest tema, nascuda sobre una reflexió. Crec que som molts els que gaudim en aquests temes, que llegim amb fruició les poques coses que la premsa generalista en publica, i que estem a mig camí entre les obres d'art i assaig d'un Ferran Adrià i la vulgaritat dels precongelats, tot i que no fem fàstic ni a uns ni altres.
Com a internauta veterana, trobo que sovint els llocs sobre gastronomia, siguin en l'idioma que siguin, ofereixen poc espai per aquest terme mig, per a la gent que ens agrada cuinar però sovint no tenim temps, per als que volem menjar en un restaurant bo, però no sentir-nos deixebles d'una religió que només ens permet acostar-nos-hi en esperit d'extrema humilitat i submisió, o que tampoc volem tirar sempre pel broc gros del menjar de batalla (és a dir, que som dels que afegeixen unes espècies fins i tot a una humil truita a la francesa o fem "tuning" a qualsevol salsa prefabricada, o que ens comprem un wok i el fem servir encara que visquem sols...)
Així doncs, una declaració d'intencions culinària i una altra de política: En català. És la meva llengua i en ella m'agrada escriure, tot i que realment sóc bilingüe. Però parlem de menjar, i tret d'alguna excepció contada, el meu patrimoni cultural i emocional amb el menjar és català, i aquest és el vocabulari que li correspon. Començo. Paciència als possibles lectors.

1 comentari:

gemma ha dit...

Benvinguda al petit món dels blogs gatronòmics en català. Sort!