diumenge, 12 de febrer del 2012

Sopant amb La Lola


Els últims mesos no han estat massa florits. La capacitat dels dies per escolar-se entre els dits mentre et dediques a temes que semblen importants és infinita. Al teu voltant van passant coses que, de fet, sí que ho són d'importants i mentre, tu vas fent el gamarús amb persones i situacions que et reclamen l'atenció i que tot plegat, no et tornen mai tant com tu els dones. Vas perdent el contacte amb tu mateix, amb la gent que estimes, amb les aficions, i passes a ser una altra persona a la que no reconeixes ni et cau massa bé. Per això, quan va sorgir l'oportunitat de quedar amb els gastroblocaires per anar a provar La Lola de las Arenas, més enllà de les ganes que sempre produeix un sarau d'aquesta mena -al tanto, que el local és inicitiva del Quim Marqués, de l'admirat Suquet del Amirall- em feia il·lusió. Il·lusió per tornar-me a trobar amb els col·legues, il·lusió per menjar un bon àpat en companyia, i il·lusió per escriure de nou al blog (al Desembre es van complir cinc anys de la seva existència, mentre jo feia com aquell home proverbial al que assenyalen la lluna i mira el dit).


Així que allà ens vam plantar, desafiant al fred. Ens picava, hem d'admetre-ho, la curiositat sobre com seria el menjar, perquè, tal i com va dir algú, els centres comercials són la última frontera de la restauració. Quan els hotels s'han posat ja fa temps les piles amb el tema, en molts shopping malls l'oferta continua sent només de franquícies-que-no-han-de-ser-nombrades i entrepaneries sense ànima (creieu-me: he dinat a Glòries més cops dels que desitjaria). Ells han triat el lema de "Cocina sin complejos", i en la meva modesta opinió, la jugada els surt més rodona quant més s'acosten a aquesta definició.


Els plats que depenen estrictament del producte (anxoves, pernil, etc) són força bons, i complauran als que busquin això, però crec que els més reeixits són els entrepans -deliciosos els tres que vam tastar, amb renyida medalla d'or per un mallorquí sensacional- que em van semblar molt ben pensats. Sí, en aquest món hi ha entrepans ben pensats, i entrepans no tan ben pensats, i aquests eren de la primera classe.


També excel·lents els bunyols de bacallà -atípics, han fet que revisi les meves prioritats bunyolaires (vosaltres no teniu prioritats bunyolaires?), i a partir d'ara els prepararé amb trossos de peix més sencers- i les mandonguilles, que feien honor al epítet de "collonudes" que les acompanyava a la carta. Tots ells són plats que a manca d'un terme millor poden qualificar-se amb allò que diuen els anglesos de "crowd-pleasers", és a dir, que agradaran a molta gent. La Lola és una aposta comercial, entenent "comercial" com un adjectiu positiu, en el sentit que és un local que des de la decoració -càlida, amb el toc familiar de pissarres i alls que pengen- fins a les apostes gastronòmiques són clares. Un no aprofita que ha de comprar una funda pel mòbil, un videojoc i un parell de vestidets per sopar serenament sobre tovalles de fil. A la Lola saben que bona part del seu futur passarà per la gent que visita les fires i congressos que es fan davant de les Arenas, i sap que els seus potencials clients volen menjar de pressa, però amb qualitat. Els preus, pel que vaig veure a la carta, són força decents, i quan es resolguin un parell de qüestions que podrien perfilar-se una mica millor (les postres i la ventilació, particularment), és possible que la darrera frontera de la que parlàvem quedi definitivament abolida. A nosaltres ens van fer sentir com a casa, i ens en vam endur el bon rollo que ens van comunicar a fer uns quants còctels nit enllà. Amb bon menjar, bona companyia i bona conversa: així és com hauria de ser la vida sempre.

8 comentaris:

La Taula d'en Bernat ha dit...

Quina llàstima no haver pogut venir... Es nota que us ho vau passar bé i que el sopar va ser una grata experiència. Esperem que es resolguin aquests "punts dèbils" ben aviat!

Petons!
Anna

Mar Calpena ha dit...

A veure, només són detalls, perquè la resta ens va agradar força (i del ventilació pot estar causat perquè jo seia just al costat de la cuina, que és oberta). A veure si coincidim en alguna, llàstima no veure-us!

Neus. La meva Barcelona. ha dit...

Què ràpida Mar. Tot un plaer compartir taula i bon menjar :)

Mar Calpena ha dit...

Va ser un plaer seure amb vosaltres. I gràcies per aguantar la nostra tonteria!

el taller de cuina ha dit...

Tothom hauria de tenir prioritats bunyolaires. Si mai entro a aquest centre comercial, cosa que no m'atrau especialment, ja m'acostaré a la Lola per compensar.

starbase ha dit...

La ventilació en el ala oeste de la mesa blanca on em va tocar seure, no va ser un tema de conversa. Crec que en efecte era per la proximitat amb la cuina.

I molt millor que tornis a escriure cosetes i recuperis prioritats. Tant bunyolaires com altres que segurament et poden ajudar a ser més feliç :)

Miquel ha dit...

mira cuando sali de cenar ya tenia prioritats bunyolaires y hoy ya los he probado con trozos de bacalao y estan muy buenos, pero todavia tengo que mejorar la tecnica de la masa exterior para que me queden como las que comimos.
me alegre de poder compartir cena con todos vosotros.
Muy buena cronica Mar
peto

lacuinadesempre.cat ha dit...

més que bé !!