dilluns, 18 de juliol del 2011

Patates vermelles

Un dels gustos dels meus estius d'infantesa és aquesta amanida de patates de ma mare. No sabem d'on va sortir, no en sabem les mides exactes que portava la recepta original, i no en sabem si tenia algun altre nom. A casa n'hem dit sempre "patates vermelles" o "l'amanida aquella de patata que porta una salsa vermella" (ni que sigui més aviat ataronjada). Però recordo que era plat habitual a la taula de l'apartament de Platja d'Aro durant els juliols i agosts que hi passàvem, i que apareixia sovint quan venien convidats a dinar. Amb el pas del temps, me n'adono que era bastant freqüent: quan no eren els meus tiets, que s'estaven al veí Sant Feliu de Guixols, eren amics que estiuejaven en llocs propers, o els nostres veïns alemanys. Les recordo després de banyar-nos a la platja, sol i dutxa recentíssims, servides en plats de Duralex marró (encara es fa, el Duralex?). No sé què devíem prendre de segon, però als estius ma mare es va fer la col·lecció completa de postres Alsa, que bàsicament eren una barreja de pòlvores de colors, aigua i nevera. El meu preferit era el gelat de llimona. 

Aquestes patates, doncs, són una de les meves particulars magdalenes de Proust, però no les havia pujat encara per dues raons. Una, com he explicat, és que crec que ni un interrogador de Guantánamo seria capaç de treure-li a ma mare les mides exactes d'una recepta (sota l'aparença d'una senyora normal i tranquil·la, dins seu hi ha un petit Sid Vicious que odia el sistema. El mètric, particularment). L'altra raó és que aquesta recepta pateix d'una acusada de manca de fotogènia. Diversos intents de fotografiar-la en el passat han acabat amb resultats que oscil·laven entre la dissuassió i la repugnància. I és una veritable pena, perquè si alguna cosa tenen aquestes patates és que són bones. No empro més adjectius: són bones de debó. 

L'altra dia em van estar entrevistant a Radio L'Hospitalet i em van demanar una recepta fàcil de fer (per cert, hola a tots els que heu arribat aquí via el programa, que es deu estar emetent més o menys ara mateix). La manca de mides, que normalment és una molèstia en una recepta, aquí es va convertir en una virtut en termes comunicatius. Us la poso per escrit per a que tots us en creeu la vostra versió, tot i que he intentat mesurar-ne els ingredient. Però si parleu amb ma mare us dirà que no en tenia cap necessitat, i el més segur és que tingui raó. 

Patates vermelles de la meva mare

Ingredients

5 o 6 patates mitjanes
Julivert picat
Sal i pebre (jo el prefereixo blanc, aquí. Sigueu generosos amb el pebre, han de quedar picantones)
Un bon raig d'oli (Entre 50 i 75 ml)
Un rajolí de vinagre (Un parell de cullerades)
Pebrot vermell rostit de llauna (segons ma mare, uns dos o tres o quatre. Jo n'hi vaig posar 40 grams).
1 raig de tomàquet fregit (dues culleradetes)
1 gra d'all

Renteu les patates i bulliu-les senceres amb la pell. Quan siguin toves (ja ho sabeu, quan un ganivet les travessi com si fossin mantega), treieu-les del foc i deixeu-les refredar, no tant per a que no se us desquajeringuin -que ho faran igualment- sinó perquè no descobriu de cop què hi ha de real darrera la proverbial "patata calenta". Un cop fredes, treieu-ne la pell i talleu-les a llesques, que no cal que siguin terriblement primes. 

Treiu el nervi de l'all i barregeu-lo amb tota la resta d'ingredients amb el minipímer (si voleu l'experiència completa, un d'aquells de color alvocat o taronja que feien tant de soroll dels anys setanta). Per saber que ho heu fet bé, hi ha d'haver prou salsa per banyar totes les patates sense problema. Sigueu generosos amb el pebre, i, encara que vigileu amb el vinagre, també s'ha de notar. Deixeu l'amanida a la nevera com a mínim un parell d'hores, mentre la filla es banya a la platja, ignorant que un dia de Juliol, vint-i-cinc o trenta anys després, ella mateixa la prepararà per escriure-la després en un blog de cuina. 

9 comentaris:

Angus ha dit...

Pues han salido muy guapas y apetecibles en esta foto.

Mar Calpena ha dit...

Porque esta vez no he cometido el error de removerlas antes de hacer la foto :DDD

starbase ha dit...

Oh, t'he sentit a la radio i t'haig de dir que tens un blog molt maco i que em passaré per aquí de tant en tant!!
Felicitats!!

:^_^:

Cuinagenerosa ha dit...

ostres, mar, m'has solucionat el dinar! ahir al vespre havia deixat unes quantes patates sobre el marbre per fer avui alguna mena d'amanida de patates i de sobte han aparegut aquestes patates vermelles. és clar que han estat el meu dinar i al vespre en donaré als nens, a veure si els agraden com m'han agradat a mi.
celebro que hagis tornat amb tanta empenta, m'he apuntat també la recepta de les pastanagues i m'he refermat en la necessitat de visitar el forn de la trinitat, que fa temps que vull anar-hi i encara no ho he fet.
per cert, suposo que ja l'has vist alguna vegada, m'ha fet gràcia la coincidència:
http://baixagastronomiapornenel.blogspot.com/

Mar Calpena ha dit...

Starbase - You are one little capullu :bbbb M'han dit que tu també tens blog, oi????

Manel - Em fa moltíssima il·lusió que hagis provat les patates, perquè són d'aquelles receptes a les que realment tinc molta estimació. Espero que als teus nanos els agradi. Si vas a la Trinitat, avisan's, que segurament hi tornarem. El tema "Baixa gastronomia" vaig descobrir que mereix una explicació més llarga, perquè en algunes zones de Brasil és com un moviment de tapes i tal... Me'n alegro de retrobar-te.

Arantxa ha dit...

Yo no te he oído en la radio pero me alegro de que hayasa hablado por allí! Y sobre la receta.. decirte que creo que voy a tardar poco en hacerla, todo lo que sean patatas con salsa es un imprescindible en mi cocina. Felicidades a tu madre tb ;-)

starbase ha dit...

hehehe. Sí, estic començant :-P

Cuinagenerosa ha dit...

doncs a l'aleix li han encantat. de fet, m'ha dit que et digués que li han agradat més que la fondue de xocolata que hem fet després. i se n'ha endut una carmanyola per dinar demà, i la recepta :-)

Anna Hallado ha dit...

Aquestes patates han d'estar delicioses. Prenc nota per acompanyar-les amb una cerveseta fresqueta Mmmmmmmm