Fa dos dissabtes vam fer el promès Sopem en Bloc, convocat aquest cop pel Massitet i la Kisumenja, que amb molt bon criteri van advocar per un pica pica a l'Àtica, l'incombustible localet (és petit) del Carrer Galileu que triomfa a bloguilàndia-sur-mer. La convocatòria era especial per moltes raons. La primera, és que venien algunes cares noves. Noves perquè, en alguns casos, no ens havíem vist "in person" o perquè ens havíem vist fora dels sopars, però noves sobre tot, perquè vam poder saludar per fi a alguns lectors, com l'Anna Espelt, que a més d'haver col·laborat en aquest blog alguna vegada, va tenir el detallarro de portar-nos vins (i oli!) dels seus cellers. Hi va haver tots els ingredients per fer una escudella barrejada de bon rollo total: un menú que ens va encantar -em vaig apostar prop de la safata de foie amb fruita seca perquè la vaig veure molt desvalguda-, regalets - a l'amic invisible em van correspondre unes sensacionals galetes santjordienques de la Gemmota i el Tiriti ens va portar unes peces de joieria gastronòmica molt especial. Em deixo molts detalls al tinter. La llista d'assistents. Els moments de riure. Els plats. Conclusió: una vetllada fantàstica, de la que només lamento haver-me hagut de retirar una mica d'hora. Ens fem vells (bé, i dos dies abans jo havia tingut la sempre nociva festa del Qué leer...) Però vull pensar que aviat en farem una altra, i aquest cop tenim plans per a que sigui ben sonada. Així que més que explicar com va ser el darrer "Sopem en bloc", prefereixo fer-vos una pregunta sobre el següent: vindreu?
dimarts, 4 de maig del 2010
Sopem en bloc, pica pica version (Bloquegem l'Àtica)
Dieu-me retardada, però avui pujo un post que devia feia molts dies. Les setmanes corren a ritme de sprint olímpic, i entre feina, saraus, llibre i vida en general, se m'acumulen coses per explicar.
Fa dos dissabtes vam fer el promès Sopem en Bloc, convocat aquest cop pel Massitet i la Kisumenja, que amb molt bon criteri van advocar per un pica pica a l'Àtica, l'incombustible localet (és petit) del Carrer Galileu que triomfa a bloguilàndia-sur-mer. La convocatòria era especial per moltes raons. La primera, és que venien algunes cares noves. Noves perquè, en alguns casos, no ens havíem vist "in person" o perquè ens havíem vist fora dels sopars, però noves sobre tot, perquè vam poder saludar per fi a alguns lectors, com l'Anna Espelt, que a més d'haver col·laborat en aquest blog alguna vegada, va tenir el detallarro de portar-nos vins (i oli!) dels seus cellers. Hi va haver tots els ingredients per fer una escudella barrejada de bon rollo total: un menú que ens va encantar -em vaig apostar prop de la safata de foie amb fruita seca perquè la vaig veure molt desvalguda-, regalets - a l'amic invisible em van correspondre unes sensacionals galetes santjordienques de la Gemmota i el Tiriti ens va portar unes peces de joieria gastronòmica molt especial. Em deixo molts detalls al tinter. La llista d'assistents. Els moments de riure. Els plats. Conclusió: una vetllada fantàstica, de la que només lamento haver-me hagut de retirar una mica d'hora. Ens fem vells (bé, i dos dies abans jo havia tingut la sempre nociva festa del Qué leer...) Però vull pensar que aviat en farem una altra, i aquest cop tenim plans per a que sigui ben sonada. Així que més que explicar com va ser el darrer "Sopem en bloc", prefereixo fer-vos una pregunta sobre el següent: vindreu?
Fa dos dissabtes vam fer el promès Sopem en Bloc, convocat aquest cop pel Massitet i la Kisumenja, que amb molt bon criteri van advocar per un pica pica a l'Àtica, l'incombustible localet (és petit) del Carrer Galileu que triomfa a bloguilàndia-sur-mer. La convocatòria era especial per moltes raons. La primera, és que venien algunes cares noves. Noves perquè, en alguns casos, no ens havíem vist "in person" o perquè ens havíem vist fora dels sopars, però noves sobre tot, perquè vam poder saludar per fi a alguns lectors, com l'Anna Espelt, que a més d'haver col·laborat en aquest blog alguna vegada, va tenir el detallarro de portar-nos vins (i oli!) dels seus cellers. Hi va haver tots els ingredients per fer una escudella barrejada de bon rollo total: un menú que ens va encantar -em vaig apostar prop de la safata de foie amb fruita seca perquè la vaig veure molt desvalguda-, regalets - a l'amic invisible em van correspondre unes sensacionals galetes santjordienques de la Gemmota i el Tiriti ens va portar unes peces de joieria gastronòmica molt especial. Em deixo molts detalls al tinter. La llista d'assistents. Els moments de riure. Els plats. Conclusió: una vetllada fantàstica, de la que només lamento haver-me hagut de retirar una mica d'hora. Ens fem vells (bé, i dos dies abans jo havia tingut la sempre nociva festa del Qué leer...) Però vull pensar que aviat en farem una altra, i aquest cop tenim plans per a que sigui ben sonada. Així que més que explicar com va ser el darrer "Sopem en bloc", prefereixo fer-vos una pregunta sobre el següent: vindreu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Què és això que ens fem vells??serà belles no??
Un ptàs
Mira que bé, per fí pagues els deutes. Ja estava per enviar els goril.les a fer una visita.
Només amb el 'sur-mer' ja ha valgut la pena esperar! Sensacional.
He tornat a emocionar-me amb el post que ens va regalar el març passat, l'Anna.
Deliciós post, Calpena!
Segur que va ser una vetllada per recordar... I vas tenir molta sort amb aquest amic invisible, les galetes santjordinenques devien ser sensacionals!
I com diu la Marta, res de velles, més aviat belles, je je je...
No pateixis Mar, jo encara no tinc el post apunt, i tot just ahir vaig recuperar la càmera de cals Massitet-Kissumenja!
Jo també em veig més vella perquè cada dia m'agrada anar més d'hora a dormir...serà per mantenir-nos belles!?!?!
Espero que les galetes santjordienques t'agradéssin!
Va ser tot un encert el format pica-pica. Quan ho repetim?.
I la carmanyola del teu amic invisible amb la signatura de la Ruscalleda, un "puntassu"!
Hola, acabo de descobrir el teu blog i passava per la teva cuina per saludar-te i mirar a veure què hi trobo de bó. Jo també m'he tirat de cap a aquesta 'histèria blogosfera cuilinària' i et convio a que passis per la meva cuina, i que tastis tot allò que t'agradi més.
Una abraçada i t'aniré seguint. Petons
I tant que venimmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!
Salut!
Espero que sí
un plaer les coneixences, les tapes, les converses!gracies per deixar-m'hi participar!
Belles i bells (que no velles i vells), no triguem tant a repetir-ho, eh? I espero que els que no hi vau ser, no falteu aquest cop...
Hola Mar...et puc demanar que canviïs el meu enllaç? el meu blog no és el de cocina para emancipados sino el de lagemmotaalacuina.blogspot.com
...gràcies...
Ui, ara mateix ho canvio! Perdona!
Hola Mar!
Gràcies pel post. Ens has fet recordar el sopar i els bons moments que vàrem passar tots plegats.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada