dimecres, 23 de desembre del 2009

Dècada sense nom

Pasta a Venècia el dia que van caure les Torres Bessones, libanès mentre llegia sobre el Katrina, a Gàmbia. L'entrevista a Adrià i Vázquez-Montalbán, l'orgull de les primeres croquetes fetes per mi. Dinars de premsa i presentacions -poques memorables: la del restaurant irakià, la d'una botiga de decoració on ens van servir plats amb flors comestibles. L'ascens i caiguda dels sucs intel·ligents, tipus Fruitopia. Els bifidus. Vinagre de Mòdena a cada cuina. Vaixelles quadrades, vaixelles negres, vaixelles de l'Ikea. Crêpes a Bretanya, tacos a Tijuana, hamburguesa a l'Amèrica de Bush. Adéu al vodka amb taronja, hola al gintònic. Berlín: cuinar, currywurst, kebab. Vegetarians passavolants. La millor truita de ceba del món, esmorzada a la humil gâre routiere de Kolda, a Senegal. Visita a restaurants amb estrella. Cursos i tallers. Vaques boges, pesta porcina, grip aviar. Slow food. Menjar sostenible i local. Anguila i bany al Delta. Calçots, calçots, calçots, calçots. Dues mudances (em cremo bullint verdura durant una). Amics que arriben i amics que se'n van. Algun dinar de Nadal trist, algun de molt alegre. Tàpers escalfats al microones, lots -no gaires- i sopars d'empresa. Pastissos d'aniversari i comiat. Crispetes anegades d'il·lusió infantil en l'estrena de El Senyor dels Anells. Em veig picant raïm sense llavors mentre faig temps per situar-me a la primera fila del concert de David Bowie. Arriba l'euro i tot és torna més car. Les marques blanques. Deconstrucció i polèmica. Em nego a tastar la balena a Dinamarca, em reconcilio amb el conill i les bledes. Berenars amb els nebots al mexicà. Entrepans cansats després de dansa del ventre. Classes particulars d'alemany al Bocatta, aprofitant el migdia al màxim. Formatge artesà a la Plaça de Sant Josep Oriol, sortint de dibuixar a Sant Lluc. Tanca el Ciurana. Alguns sopars romàntics, dels que dono per oblidats els comensals. Oli de la Pobla de Cèrvoles un cop l'any. Pinso per a la gata Christie. Una màgnum de xampany barat guanyada al Trivial a un hotel de Fuerteventura (intacta, allà es va quedar). Ampolletes d'aigua per beure durant les manifestacions (sempre manis, sempre un horror que feia perdre la gana: Ernest Lluch, la guerra d'Irak, el 11M). L'olor de les espècies adquirides en mercats de Jamaica i Egipte. Llibres de cuina i gastronomia comprats, més de cent cinquanta; mig escrits, un parell; d'altres temes, incontables en les dues categories. Règims i excessos. Un arc de San Martí de tés. Blogs: el teclat s'omple de molles. Fòrums, facebook. Frankfurts a la fira d'ídem i un restaurant pseudojaponès a totes les cantonades. Boscos de rúcula, cassolades, cassoles. Dècada. Vida.

20 comentaris:

Marta Padenous ha dit...

...t'has oblidat dels companys frickys que tenen blogs de cuina!!!
Bones festes guapetona
(jo podria fer un repàs i seria la meva dècada perduda!!!)
Ptnts

Mar Calpena ha dit...

Nooooo, que esteu a la categoria blogs i a la d'amics que van i venen!!! Bones festes, reina.

Cuinagenerosa ha dit...

una dècada ben plena i intensa, magníficament resumida. una abraçada i bones festes!

Ibán ha dit...

Ains, a mí estas cosas me ponen siempre muy triste: los recuentos mirando hacia atrás; qué vértigo. Reducción de módena y platos cuadrados (y negros), ¿y el futuro era esto? ;)

Mar Calpena ha dit...

Manel - no sé si ben resumida, però plena ho ha estat.

Ibán -Ya, es que a mí me van estos ejercicios nostálgico-flagelantes. Para mí el peor exceso, al menos de la primera mitad de la década (que se ha pasado algo ahora que lo venden en los súpers) es la rúculamanía.

Margaperolo ha dit...

M'encanta. Espero que la propera década compartim sopars de nadal (alegres o tristos), calçots i totes les noticies... Petonàs gran blogger i millor amiga

Mar Calpena ha dit...

Guapi! Ets la culpable de les croquetes! Espero que en compartim molts més (i l'any que vé, ja amb la Ziggy!)

Angus ha dit...

Una década movidita, desde luego.
Para mi ha sido también un periodo de gran importancia, en el que me independicé y despegó mi faceta cocinillas.
Feliz Navidad.

Gemma ha dit...

Brutal, com sempre. Una mica més i m'ofego en llegir-ho tot seguit... Mare meva, si que han passat coses en aquesta dècada! I això que no té nom ;)
Bones Festes i Feliç any nou!

josep ha dit...

Deu n'hi do amb els primers deu anys del segle XXI. Al·lucino amb la teva meravellosa capacitat de sintetització. Fantàstica!
Una abraçada i que ens puguis seguir explicant dècades, quinquenis o anys, però sempre amb aquest meravellòs "Mar style". Una abraçada i bones festes!.

Q ha dit...

Si cuines tan bé com escrius, els del teu voltant t'esperaran aquests dies a taula amb ànsia. Moltes coses en deu anys. I és que tot va tan de pressa...
Et felicite pel teu bloc (ara mateix l'enllace amb el meu) i et desitge bon any i noves receptes.
Un bes

Francesc ha dit...

M'he quedat de pasta de moniato en llegir la teua entrada. Impressionant!!! Jo no tinc eixa memòria teua. Potser utilitzaré el teu post per als meus alumnes de 2n de batxillerat. Segur que es queden al·lucinats. Besades i bon any 2010 (i dècada, si molt convé). ;D

Mar Calpena ha dit...

Moltíssimes gràcies. Vaig llegir fa temps una frase de Thomas Brussig que va dir que les persones afortunades tenen mala memòria i bons records, i crec que això és el que explica perquè vaig aquest post.

Angus - Creo que a los de nuestra generación los 2000 nos han hecho espabilar en tantos sentidos...

Gemma- No té nom, però el món no se sembla gens al de 1999

Josep- Moltes gràcies pel "piropo", però és que m'han vingut al cap moltes històries. El menjar marca moltes situacions.

Queti B. - La meva cuina és d'estar per casa total, no ens enganyem. El que passa és que sóc tan grandiloqüent que li faig sortir l'èpica a una truita a la francesa!

Francesc- Éés un honor (però em fa vergonya) que consideris traumatizar els teus alumnes amb un text meu!

starbase ha dit...

'Aluego' de un parell de dies per reflexionar sobre el tema...diré que veig que em faig gran, però no vell. I que aquest bon resum el puc suscriure al 80%-90%.

Pero.....¿Y LO QUE NOS FALTA? Ara ha de venir el millor!!

Mar Calpena ha dit...

Faltaria plis. Òscar, la de plats que ens queden per tastar!

TocaFogons ha dit...

Hola Mar, Felicitats pel post.
No sóc spam, però de totes maneres el vudú es lleig...
David

Mar Calpena ha dit...

Tocafogons, no només quedes apuntat com no spamero, sinó que t'afegeixo als enllaços. Molt xulo, el teu blog. I gràcies per la visita!

Anònim ha dit...

Mar, has fet un repàs tendre i encisador de la teva dècada! m'has fet recordar algunes coses semblants a les que has viscut.és final d'any, temps pels records i...els bons propòsits de futur! Et desitjo sort el proper any, que puguis seguir amb l'honestedat que caracteritza el teu bloc i que puguis resoldre el tema laboral (jo també sóc a l'atur)el més aviat possible. Una abraçada i feliç any!

Why ha dit...

humm... fer una mudança mentre es bullen verdures, no es veia venir la cremada ?

Mar Calpena ha dit...

Why, el més greu és que em vaig menjar "la prova del delicte" mentre venia una amiga que vivia a prop per acompanyar-me a urgències (què passa? em feia mal però tenia gana!)