diumenge, 13 de setembre del 2009

Galetes de té verd

Vaig començar a escriure aquest post abans d'anar als Casals, i per raons òbvies, l'havia deixat en suspens. Recupero, ara sí, la recepta de galetes de té verd.

"Hauries de fer galetes de té verd", em va dir la veueta. Ja no sabia d'on havia sortit. No hi havia ningú a la cambra, i vaig pensar que m'havia imaginat aquelles paraules. "Galetes de té verd, que bones. Per què no les proves?" Em vaig espantar. Vaig pensar si anar a un psiquiatra, però em vaig rumiar aquella idea i no em va semblar dolenta, ni perillosa. I així, al dia següent, vaig anar a un supermercat coreà que hi ha Marqués de Setmenat gairebé amb Avinguda de Sarrià, i vaig comprar una llauneta color jade plena de matcha, pols de té verd.
"Molt bé, xata" -li vaig respondre jo- "i ara què faig?". Però la veueta callava. Així que em vaig inclinar per l'opció de sempre, que és buscar una recepta a internet. I vaig trobar aquesta, que pel que sembla va guanyar un concurs i és més popular que la monyos. Una cosa així com la Miss Venezuela de les receptes de galeta, vaja. Que a més, amb donava ocasió de fer servir el meu fantabulós robot de cuina (que es capaç d'ocupar-me mig marbre de la cuina amb una eficiència que no em proporciona cap altre estri). Darrerament, li he agafat afició al fòtil, i mentre teclejo, està llevant un pa pastat amb la màquina. Però no cal que en tingueu, de robot de cuina, per a fer aquesta recepta. La única diferència serà que haureu de barrejar a ma els ingredients, que sempre cansa més.
El resultat final són unes galetes bastant dolces, que no arriben a ser embafadores perquè el té matcha, que justament els dóna el toc dolç, també els proporciona un punt entre refrescant i infantil. Sé que potser no és una comparació gaire adequada, però a mi m'agraden els dolços amb té verd perquè sempre tenen un aire com de pols de talc, de llepolia, de nursery... En fi, que la meva veu interior, quan va veure aquelles galetes va decidir callar i deixar-me en pau. Llàstima que des d'aleshores dins del meu cervell ha només hi sento Radio Tele Taxi i Cadena Dial. Sort que ja m'hi he acostumat.
Galetes de té verd

Ingredients 

3/4 de taça (125 gr) de sucre glas
140 grams de mantega sense sal, a temperatura ambient
230 grams de farina
3 rovells d'ou (se suposa que grans, jo en tenia un de gran i dos de mitjans i no passa res)
1 i 1/2 cullerades de matcha
Sucre per arrebossar les galetes

Barregeu el sucre i el té en un bol. Talleu la mantega a cups, i barrejeu-la amb la barreja de sucre i té en el robot, equipat amb la pala de batre, o a mà, fins que quedi una barreja suau. Aboqueu-hi la farina, i torneu a barrejar (jo és que ja sóc veterana del galetisme i per aquest tipus de recepta prefereixo el robot. Que una ja té una edat). Per últim, ajunteu-hi els rovells fins que quedin ben barrejats. Feu un disc amb la pasta, filmeu-lo i deixeu-lo refredar a la nevera una hora ben bona.

Passada aquesta estona, preescalfeu el forn a 200º. Estireu la pasta amb un corró i talleu les galetes amb el motllo que preferiu. Arrebosseu-les amb sucre i aneu-les deixant amb una safata folrada de paper de forn. Abaixeu el foc fins a 165 º i enforneu les galetes uns 12-15 minuts (o els que us calguin), sense treure'ls un ull de sobre a partir del minut 8. Volem que les vores siguin lleugerament daurades, però que no es cremin! La recepta original deia que s'havien de coure a 200º, però jo, que vaig coure les meves en dues tongades, vaig trobar molt més manejable la que vaig fer a 165º. Per pau d'esperit, en conseqüència, us la recomano.

I ja estan. Només queda deixar-les refredar sobre una reixeta o uns estalvis, i guardar-les a una caixa de llauna embolicades amb paper de forn (i lluny de la llum solar, perquè us sentiríeu obligats a menjar-vos-les per a que no es descolorissin).

10 comentaris:

Mercè ha dit...

Mar, quina bona pinta aquestes galetes de te matcha! :)
Però la dolçor no vols dir que és del sucre i no pas del te? Perquè el te verd, no és pas dolç! :)
Com van els ànims?
Petons!

La cuina vermella ha dit...

Hola estimada repostera! les teves galetes de té verd van triomfar i van fer més fàcil el camí fins a Els Casals. Escolta, el tè verd és el mateix que el té Matcha? Molts petons.

Gemma ha dit...

Venen alguns tipus de te matcha amb sucre barrejat... Potser és per això?
Tinc moltes ganes de fer galetes de te verd, tinc vàries receptes per triar (les de la Mercè teninen moolt bona pinta!) i les teves també m'agraden molt. El toc de sucre arreossat les fa molt vistoses.

Mar Calpena ha dit...

Mercè - No sé com explicar-te això de la dolçor... És una dolçor molt particular, que no només vé del sucre... Però no sé com expressar-ho, més enllà de la comparació amb els polvos de talc.

Vermells - Jo vaig emprar Matcha, que és pols de té verd. No sé fins a quin punt es pot fer amb té verd del de tota la vida, però imagino que deu ser complicat. En trobareu als súpers orientals. El producte és el mateix, però el Matcha, tinc entès, és la variant en pols que es fa servir a la cerimònia del té.

Gemma- Doncs ja ens diràs què tal! En contrapartida, dimecres que és l'aniversari de ma mare, un dels pastissos que vull fer és un de mango que tens tu al blog!

starbase ha dit...

Jo mai he estat fan de les galetes, em semblen uns dolços secs i poc amigables.

Però en els darrers temps he hagut de reconeixer que dues vegades he tastat galetes i m'han agradat molt.

Una d'aquestes vegades han estat aquestes de té verd. L'altre vegada ja li vaig notificar a l'autoritat responsable, responsables, que corre també per aquest barri...

dolçosdesdecasa ha dit...

Què bones!!! les provaré, amb te macha he fet alguna altra cosa i queda ben bo, i a la vista ben curiós! una abraçada (des de com acasa-res)

Sole ha dit...

Que las vocecitas te sigan rondando!

illetapitita ha dit...

Doncs mira que n'he vist de receptes de té verd i no n'he fet mai cap, algun dia m'hauré de decidir.
T'han quedat molt maquest amb els sucre brillant.
Una abraçada!

Francesc ha dit...

Em sembla que han de ser unes galetes boníssimes. Això del te matcha m'ha cridat molt l'atenció. Salutacions

MªJose-Dit i Fet ha dit...

M´ha encanta això de la teva veueta interior...espero que les properes vegades et faci fer una altra recepta tan bona...un petonet