dimarts, 2 de juny del 2009

Nits de nabius

Les nits que vaig estar amb la lumbàlgia no vaig fer gaire més que mirar pelis. El voltarén em tenia atontada (més del que és habitual), la meva vida sencera semblava estar en suspens i, com a la carta del Penjat del tarot, només podia deixar passar el temps. Sort que a la cantonada de casa tinc el videoclub perfecte, un lloc màgic que és com el Verdi, però sense gafapastes i amb un arxiu de pelis indies i clàssiques d'impressió.

Una de les que vaig llogar era My blueberry nights. A veure, amb una certa prevenció, perquè l'altra que jo havia vist de Wong Kar Wai, Deseando amar, la vaig rebatejar com Deseando amar y fracasando miserablemente, a.k.a., la de la china con la arrocera versus el alelado de su vecino. Però me n'havien dit moltes coses maques de My blueberry nights


El que ningú no em va esmentar, i això sí em sorprèn, és l'us que en fa del menjar per parlar de sentiments. De com un pastís de nabius pot ser la metàfora del consol, de com els pastissos més populars no són necessàriament els més gustosos, de com un propietari de café pot recordar el que mengen els seus clients, i no els seus noms, i que això sigui més important. Una peli sobre la confiança, la satisfacció postposada conscientment, sobre desaferrar-se de les coses que fan mal (i en aquell moment, amb el mal d'esquena, tenia quelcom de ben tangible a què desaferrar-me), sobre com negociar amb les pors. My blueberry nights em recorda al famòs quadre d'Edward Hopper Nighthawks, el de la parella en un dinner americà a la nit. No us vull explicar l'argument, perquè no m'agradaria espoilejar-li a ningú. Mireu-la, si pot ser amb un bon tall de pastís de nabius (ara en tenen al Consum) acompanyat de gelat de vainilla.

Pastís de nabius

Ingredients

550 grams de nabius
4 i 1/2 cullerades de farina de blat de moro (maizena)
2 llàmines de pasta brisa
1 polsim de sal
1/2 cullerada de café de canyella
2 cullerades de suc de llimona
2 cullerades de mantega
150 grams de sucre
Un motlle fons (pot ser d'alumini, dels que es llencen)

Folreu el motlle amb la primera llàmina de pasta brisa. Barregeu en un bol la resta d'ingredients menys la mantega i l'altra llàmina. Aboqueu el contigut del bol al motllo. Esmicoleu-hi la mantega per sobre. Talleu l'altra llàmina a tires i feu un enreixat a sobre. Podeu ajudar-vos d'un ou batut per fixar-les. Refrigereu el pastís una mitja hora. Escalfeu el forn a a 220 graus. Enforneu-lo durant trenta minuts i després abaixeu la temperatura a 180 graus mitja hora més (si s'està torrant massa, cobriu-lo amb paper de plata). Quan el contingut bombollegi, treieu-la del forn i deixeu-la refredar sobre una reixeta (serà dur), perquè si no s'esconyarà quan la talleu. Mengeu-ne un tros a mitjanit, i quedeu-vos adormits amb el seu gust als llavis.

5 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Suculenta peli, suculenta recepta, suculenta tu!!!
Ens n'alegrem que estiguis millor de la teva esquena. Molts petons Mar.

Francesc ha dit...

M'afegesc al comentari dels amics Vermells. Tan de bo et recuperes aviat de l'esquena. La recepta ha de ser molt bona. Això de la pel·li, m'ha fet ganes. Salutacions

Glòria ha dit...

Interessant recomanació la d'aquesta pel·lícula i si s'acompanya d'un pastís de nabius casolà, molt millor. Espero que aviat estiguis en plena forma!.

Fins aviat

Arantxa ha dit...

Me ha gustado mucho el trailer y las películas en que mezclan la cocina con el gúión me encantan. Has visto "Entre copas?", suponque que sí.

Saludos Mar!

Mar Calpena ha dit...

Moltes gràcies a tots! Secundo la recomanació de l'Arantxi, "Entre copas" també és una peli maca i melancòlica que val la pena veure.