Càmera de fotos + menjar inusual = Blog
Exemple nº1: Que ets a l'hospital perquè t'has trencat una cama? O per què t'has fumut una sobredosi de botox i t'han d'arreglar (altre cop) la cara? Per què tens alguna malaltia que NO és lupus i NO has mentit al doctor, i què coi fa un coix ionqui a la teva habitació, i t'avorreixes? Doncs fas un blog de menjars d'hospital!
Foto (C) Azahar
Exemple nº2: Que ets a l'escola i ja t'has cansat de tirar-li menjar als altres nens, de lligar amb el tontolafava de segon B, i de preparar-te les "xuletes" per l'examen de la tarda? Doncs fas un blog de menjars escolars!
Exemple 3: Que la teva vida de sacrifici i abnegació et té tot el dia anant de les Bahames a Saint Moritz? Que ja no saps ni en quina zona horària vius perquè encara no t'has reposat de l'última escapada a Las Vegas? Que tens més punts a la Iberia Plus que pèls al cap? Doncs fas un blog de menjars d'avió!
(c) Airlinemeals.net
Exemple nº4: I per últim, que vols cel·lebrar taaaaaaaanta ocupació i et vé de gust un pastís meravellòs per a recordar-lo, però el pastisser era cosí del metge aquell drogota de l'hospital, i necessites venjar la seva infàmia? Doncs fas un blog de pastissos desastrosos!
I així, amics, queda demostrat que en presència d'una càmera, tot ésser humà és veu obligat genèticament a documentar els seu àpats i mostrar-los al món, per absurds que siguin. Els esperem ben aviat en una altra entrega de Redesssss!
8 comentaris:
Mar... quatre exemples incommensurables!!! M'has alegrat la tarda d'un dijous dels que toquen els... Prou.
Petonets.
Ostres, Mar, quin m'encantes! :-)
Molt divertit i molt ocorrent!. La imaginació al poder!
diosssss.... esa comida de colegio es una incitación al absentismo.
Quina certa mé divertida i genial!!! Comencem el cap de setmana amb un somriure, gràcies!
Avui m'he decidit a comentar perquè... és tal com dius!
A més, jo vaig estar apunt de menjar exactament aquell plat de l'avió,però m'havia demanat el menú vegetarià. Vaig pensar que estaria bé fer un blog sobre menús d'avions. Però com que no viatjo tant.. ho vaig deixar estar.
jajaja.
Tens tora la rao.
I jo la primera. ajajaja
Petons
MARGOT
Nens, que per molts anys ens duri el virus!
Publica un comentari a l'entrada