Pecats

- Beneixi'm pare, he pecat.

- Quant de temps de fa de la teva darrera confessió?

- Dues setmanes. Després del Fòrum.

- Tan poc? De què t'acuses?

- Veurà, jo... Bé, jo anava pel recte camí. Feia règim des de dissabte passat. Però hi havia una fira, a prop de casa, el Degusta...

- Filla! Què et vaig dir de les fires?! És que no acabarà mai aquesta plaga?!

- Com era tan a propet... I em deixaven acreditar-me com a premsa...

- Ja. I què més?

- Doncs he provat moltes coses. Embutits. Olis. Xocolates. Brous. Salaons. I formatges, molts, molts, molts formatges... Anglesos (n'he comprat tres, un Stilton i dos Cheddars), catalans (un tupí) i molts d'altres que només he tastat i dels que no en recordo el nom.

- Oh, Déu meu! 

- I això no és tot, pare... Hi havia una llibreria gastronòmica...

- Filla, no sé si vull sentir aquesta part...

- Era tot tan bonic! Títols i títols sobre les matèries més obscures i arcanes. No he pogut evitar endur-me'n un sobre les cuines del segle XIX, La mesa moderna!

- És pitjor que no em pensava! Almenys hauràs intentat menjar alguna verdura...

- Bé, hi havia molts stands de producció agrària protegida, d'aquells que et porten el producte a casa, però en realitat només he pres una mica de pa amb tomàquet.

-I l'alcohol? Sigues sincera. Has begut alcohol?

- De debó que jo no volia... Però m'he trobat uns amics, la Txell, el Kike i la Maragda, i bé, estàvem a prop d'un stand dels vins de la Terra Alta, i.... i...

- ...i què més? Confessa!

- I... he parlat amb la Mireia Carbó, pare. Com que no anava amb davantal, no l'he reconeguda.

- Ja hauries de saber que el diable fa servir tota mena de disfresses per confondre'ns. Ara, dic jo que alguna cosa no hauràs tastat...

- Sí, és clar. Al stand de Pascual hi havia una barreja de suc i llet que he refusat. Tampoc no he parlat amb el Conseller d'Agricultura, i miri que voltava per allà.

- Això no compta. Alguna cosa més?

- Sí: per redimir-me he pujat caminant cap a casa, per Creu Coberta. S'hi ha fixat mai, pare, en quantíssims forns hi ha a Creu Coberta?

- Jo... procuro no pensar-hi, en aquestes coses. Però has anat a casa caminant, això és bó.

- Aleshores he arribat al Carrer Riego i he decidit tallar per allà i...

- ...i? Filla, per què plores?

- Perquè he tingut pensaments impurs. Hi havia un restaurant del que ja havia sentit parlar, La Paradeta de Sants, en el que tries el marisc, te'l pesen i te'l cuinen. I al costat una teteria molt xula, i una bodega que servia vi a copes, i uns quants bars de modernisclis... Oh, pare, sóc tan feble! He sortit entre llàgrimes, agraïnt al cel el magre estat de la meva cartera. Si no... no sé què haguès pogut passar!

- Bé, almenys has fugit. Ego te absolvo, etc, etc.

- Quina és la meva penitència?

- Tres setmanes més de plan Special K, i 60 piscines diàries. No sé què en farem de tu...