Les receptes que surten aquí són creació meva o estan reescrites d'altres procedències, sempre citant-ne la font i sense que això suposi cap atac vers als drets dels respectius autors. Vaja, que no copio sinó que faig homenatges i si algú no li agrada, les treuré.
diumenge, 1 de març del 2009
Adéu, Rubianes
(Lectors via agregador o llista de correu: a l'entrada original hi ha l'àudio del monòleg)
Vull pensar que te n'has anat a un lloc on les tapes són millors...
A mí me ha dado mucha pena y no sé bien por qué. Bueno sí, me hizo pasar un rato bien agradable en un program junto a Sardá. Una pena. "The Show Must Go On"
Ja estan de tapes amb en Perich, el Terenci, el Manolo i empaitant a totes les angeletes del paradís amb aquell somriure murri... Nosaltres el trobarem a faltar.
Crec que el millor resum de qui era Rubianes està en el final del monòleg "claro que no podrá evitar la tristeza. Pero mañana será otro día. ¿Qué pasará? Chi lo sa..."
Una gran pèrua pel món de l'humor i pel món català. Encara que no exercia de català ens defensava... i aixó es molt d'agrair. El trobarem a faltar. PTNTS Dolça
11 comentaris:
Gràcies pel petit record...une srises sempre van bé!!!
Ptnts
Segur que allá es pixarán de riure .
amb els seus monolegs.
Un record entranyable.
http://bonprofitbcn.blogspot.com/
A mí me ha dado mucha pena y no sé bien por qué. Bueno sí, me hizo pasar un rato bien agradable en un program junto a Sardá.
Una pena. "The Show Must Go On"
Saludos
M'havia agradat, però també cansat... Amb tot m'agrada aquest record que li has fet i m'hi afegeixo.
Ja estan de tapes amb en Perich, el Terenci, el Manolo i empaitant a totes les angeletes del paradís amb aquell somriure murri...
Nosaltres el trobarem a faltar.
Els records no s'esborren encara que la presència física desaparegui.
Mai m'hauria imaginat que les llàgrimes que em fan caure sempre aquestes tapes poguessin tenir, un dia, aquest punt amargant que tenen avui.
Val la pena llegir l'article que li dedica en Joan Barril, avui (2-III-09) a "El Periódico"
Crec que el millor resum de qui era Rubianes està en el final del monòleg "claro que no podrá evitar la tristeza. Pero mañana será otro día. ¿Qué pasará? Chi lo sa..."
M'agrada com has lligat el recordatori al Rubaines amb el bloc de cuina.
Chi lo sa...
No soy de los que hablan bien de alguien sólo por que haya muerto. Yo no le echaré de menos.
Una gran pèrua pel món de l'humor i pel món català. Encara que no exercia de català ens defensava... i aixó es molt d'agrair. El trobarem a faltar.
PTNTS
Dolça
Publica un comentari a l'entrada