dijous, 22 de gener del 2009

Com fer amics i influenciar les persones


Molt fàcil. Seguiu els consells de la gurú de l'autojuda Mme. Calpena (pronunciat a la francesa, amb accent a la darrera "a") i prepareu la recepta que us proposo avui.

Per coses de la vida he volgut agraïr-li a unes quantes persones que hagin tingut atencions diverses amb mi, però em semblava lleig i impersonal comprar-los qualsevol rampoina. Així que vaig estar buscant més regals comestibles i em sembla que he topat amb el definitiu. Es tracta de fruita seca garrapinyada i queda... bé, per a que us imagineu com queda, certa persona de la que parlo tot sovint en aquest blog les va tastar i va dir que nyam, posats a agraïr, nyam, nyam, ella m'havia portat al món, nyam, nyam, nyam, m'havia criat, vestit, i alimentat, renyam, i mare no n'hi ha més que una, i oi que no es notava si se'n menjava unes quantes més, nyam, nyam? I amb les nous que vaig dur a la feina, més o menys la mateixa història. Em sortien els amics de sota les pedres.

Total, que les he hagut de repetir (queda lleig regalar un pot amb dues nous i quatre grans de sucre contats), i ha arribat el moment de compartir amb vosaltres la fòrmula màgica de la felicitat. És a dir, de la felicitat del cardiòleg i del dentista: amb aquesta recepta els garantireu una jubilació sense problemes econòmics.

Garrapinyades

Ingredients

450 grams de fruita seca pelada (particularment, a mi m'agrada com queden les nous, i les avellanes tenen la seva gràcia. Les ametlles també queden bé, però sorprenen menys)
75 grams de sucre moreno
135 grams de sucre normal
1 i 1/2 cullerades de cafè de sal gruixuda
1 cullerada de cafè de canyella 
1 polsim generòs de pebre de caiena
1 clara d'ou, a temperatura ambient 
1 cullerada sopera d'aigua

Equipament

Dos bols, un de mida esmorzar i un de gran
Una safata i paper de forn

Preescalfeu el forn a 150 graus. En el bol d'esmorzar, barregeu la sal, els sucres, la caiena i la canyella, prenent cura que no quedin grumolls i la barreja quedi ben homogènea. Al bol gran, bateu la clara d'ou amb l'aigua fins que quedi escumosa, però no a punt de neu. Tireu la fruita seca al bol gran i remeneu-la per a que quedi ben coberta. Tireu per sobre la barreja de sucre i removeu-ho tot fins que les nous (o el que sigui) quedin ben cobertes. Folreu la safata de forn amb paper i repartiu-hi les nous per sobre de manera que quedi en una sola capa. Enforneu-ho trenta minuts, remenant-ho de tant en tant (posem que tres o quatre cops). Treieu-ho del forn i mentre les garrapinyades es refreden, separeu-les -procurant no cremar-vos, que el sucre és molt punyetero- per a que no quedin enganxades. Quan siguin fredes del tot, poseu-les una a una, per a que acabin de desprendre's del sucre sobrer, en un pot de vidre ben tancat, la posessió del qual us conferirà un carisma i una simpatia desbordants.

13 comentaris:

Angus ha dit...

¡Qué bueno! Esta forma seguro que proporciona más éxitos que el libro de Dale Carnegie (que dejé abandonado porque suponía convertirse en un trepa)

Sara Maria ha dit...

M'apunto aquesta manera de garrapinyar... Jo ho feia a l'antiga, amb la paella de ferro vella... Has provat els cacahuets i els festucs garrapinyast... Mmmmmm

ARA ha dit...

Doncs sembla fàcil no?, pero com peles les nous?

Mar Calpena ha dit...

Angus - El género de la autoayuda (del que yo he sido más o menos adicta) normalmente apesta bastante a podrido...

Sara Maria- Tenia una altra recepta per a fer-lo en paella, però a més dels ingredients esmentats demanava la tira de mantega. Una dels millors punts de la recepta, que no he destacat al post, és que gairebé no embrutes la cuina!

ARA - Compro nous sense closca però no les pelo. I un secret, tampoc no pelo ni les avellanes ni les ametlles!

Maria ha dit...

Mar, jo també tinc l'altra recepte, amb la paella i m'ha encantat aquesta.. La probaré

Francesc ha dit...

Tal i com ho expliques, fa una mengera de por. ;D

La cuina vermella ha dit...

Mar, recepta orgàsmica!!!!

Gemma ha dit...

Flipo, sal i pebre a les garrapinyades?????
Bé... haurem de fer cas a la gurú Mme Calpena i veure si aquestes garrapinyades són millors que els "Donetes", amb qui diuen que també surten amics de sota les pedres...
I amb nous, molt millor, segur!

Mar Calpena ha dit...

Sí, sí, sal i caiena. El pebre picant no es nota gens, estranyament. La sal sí, però el que fa és destacar-ne més la dolçor. Si et fa por, redueix-ne la quantitat a una cullaredeta (és el que posava l'original, però després de provar-ho de les dues maneres, m'agrada més de la segona). Això sí, no l'eliminis, perquè com et dic fa que el gust dolç pugi.

Sara Maria ha dit...

Mmmaarrrrrrr... Estava a casa sense sortir i tenia festucs... Acabo de garrapinyar-los i son addictius!!!!!!! Guauuuuu... Quina passada!!! Penjo la recepta i la foto al bloc (amb l'enllaç al teu,clar). Demà en duré a la feina... Heheheheh... Quants amics!!!

Mar Calpena ha dit...

Jejeje, Sara Maria... He de provar encara els festucs, però m'he promès a mi mateixa no tornar a fer aquesta recepta al menys en un mes, perquè simplement NO duren! Alguna cosa li passa al pot que van desapareixent!

El cullerot Festuc ha dit...

Ja tinc ganes de fer-los!!!! Quina recepta més adictva, no??? Provaré amb festucs!!!
Petunets,
Eva.

Sara Maria ha dit...

Amb nous de macadamia esta de mort!