Entrades
No pujo receptes que no m'agradin. Generalment, de tot allò que cuino, a través de la finestra d'aquest blog, vosaltres no en veieu més que la punta de l'iceberg, el que em sembla digne de ser compartit. Però també és cert que les receptes que penjo em generen graus molt diversos d'entusiasme, i algunes, encara que les trobo bones, acaben desplaçades per altres de noves i no arribo a repetir-les per manca de temps. El que sí que no m'havia passat mai fins ara és escriure una recepta que creés addicció. Així ens hem de veure.
Fa temps vaig comprar a Vila Viniteca un potet d'un producte que desconeixia, la dukkah egípcia, de la marca Nomu. Se'm presentava com una barreja d'espècies i fruita seca, de composició poc clara. Amb raó la volien mantenir en secret! Si acabo de descobrir que està tirada de fer, surt per quatre duros, i que... no es pot parar de menjar. Com que jo fins ara no la sabia preparar, havia hagut de recòrrer a mesures d'urgència, com aprofitar els viatges d'amics i coneguts a la terra dels faraons per fer-me'n portar. Vet-ho aquí que la dukkah, que a la Terra del Nil sembla ser que venen en paperines pel carrer, es menja sucant pa amb oli d'oliva, i després en la barreja. I ja està... Mmmmmmm. També es pot fer servir també per a codimentar amanides, per arrebossar peix, per barrejar amb mató o iogurt, per tot! [PAUSA: No aguanto més. Me'n vaig a picar-ne una mica. FINAL DE LA PAUSA.]
No us deixeu impressionar pels ingredients: trobareu els més estranys a qualsevol herboristeria (que és on els vaig trobar jo...). I si a sobre la prepareu sentint a Om Kalthoum, la més gran diva de la cançó egípcia, la Piquer del món àrab, us traslladareu d'un costat a l'altre de la Mediterrània, fent de tornada el camí dels reis d'Orient, i visitareu amb el gust i la oïda un altre país. No se li pot demanar més a una nevada tarda en vigília de laborable.
Dukkah
Ingredients
100 grams d'avellanes torrades
70 grams de llavors de sèsam
2 cullerades de llavors de cilantre
2 cullerades de comí en gra
1 cullerada de café de sal gruixuda o Maldon
1 cullerada de pebre negre
Opcionalment (però hi va perfecte) 1 culleradeta de cúrcuma.
Si no heu comprat les avellanes ja torrades (a veure si llegim les instruccions, que les poso per alguna cosa!) poseu-les en una safata al forn a 175 graus. Emboliqueu-les amb un drap i fregueu-les enèrgicament per treure'n la pell.
Escalfeu una paella ben seca, sense oli ni res de res, i tireu-hi el sèsam, remenant-lo de tant en tant. Quan comenci a estar torradet o quan sentiu que els grans comencen a esclatar, poseu el sèsam en un bol i repetiu la operació amb el cilantre i el comí, junts. Barregeu-ho tot amb la resta d'ingredients i tritureu-ho, millor quan tot sigui fred, sense passar-vos (perquè si els ingredients són calents o se us en va la ma, deixaran anar oli i enlloc de dukkah tindreu un massapà estrany). Casi és millor que només hi doneu un toc amb el minipímer i que remateu els trossos grans amb la ma de morter. I ja està. Podeu guardar la dukkah en un pot de rosca o un tàper durant un parell de mesos... Com si hagués de durar tant!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Mai ho hem provat però ho farem perquè deu estar espectacular. Una abraçada
Ummm això deu estar boníssim...però jo la vull provar com has descrit tu!!!!
Amb la presentació que n'has fet, haurem de provar aquesta recepta... pels ingredients veig que ha de ser amb un gust molt original... no m'ho imagino amb el igurt, ho haurem de provar!
Quintos - Ja m'ho explicareu!
Maria Jose - Jo tinc unes ganes d'anar a Egipte... Si aquest any consegueixo tenir pasta, és un dels ferms candidats a vacances!
Gemma- Jo vull dir amb un iogur tipus grec, com a "dip" o salsa.
Mar t´encantaria!!! jo vaig anar fa dos anys un creuer pel Nil i...és preciós!!!!
Mira si soc tontaburra que he anat dos cops a Egipte i no he tastat mai aquesta recepta... per tant l'haurem de fer!
Aquest post, com tots els que fas són genials, sempre ens arranques somriures quan et llegim (i a vegades riallades grosses i sonores!).
petonarros.
Lo que me faltaba, más vicios...
Ei, aquesta addiccíó cal explorar-la però ja! Trobo que te un potencial acollonant i embolicat amb la poesia de la teva experiència personal sona encara millor1
Salut!
Cuinus - He decidit adoptar lo de "tontaburra". La meva germana, que anava a l'aguait de venedors de dukkah, la va acabar comprant a una botiga d'espècies.
Angus- Yo he caído, pero no caeré sola... He publicado el post para arrastraros a todos.
Massitet- Home, no sé jo si ser ionqui d'un menjar és gaire poètic... Si us porteu bé, igual demà en sortejo un potet entre els assistents (si us porteu bé i em dóna temps a preparar-ne més, que menda lerenda no renuncia al seu dukkah, mi tesssoroooo).
Publica un comentari a l'entrada