dimarts, 18 de novembre del 2008

L'art (no) és una llauna


A primera vista sembla només una reproducció, tal vegada de poca qualitat, de l'arxiconeguda obra mestra de Seurat, la Tarda de diumenge a l'illa de la Gran Jatte. El que esteu veient és ben diferent. Es tracta d'una fotografia. Chris Jordan és un nordamericà que als quaranta anys va decidir abandonar la carrera jurídica per dedicar-se a allò que adorava, fer fotos. I va decidir posar la seva tècnica al servei del pensament, i com que l'obsessionava la societat de consum en la que vivim (i encara més en la que viu ell), una de les seves primeres sèries va ser Running by numbers, en la que il·lustrava les estadístiques desaforades amb les que gastem i gastem. L'obra mestra del puntillisme no està composta aquí de diminuts punts de color, sino de 106.000 fotografies de llaunes, la quantitat que se'n consumeix a Estats Units cada trenta segons. Aquí en podeu veure un zoom:


El quadre real fa més de metre i mig d'amplada. Més enllà del detallisme de Jordan i de tot el discurs sobre la teoria de l'art que hi ha implícit en la foto (heus aquí Seurat, Duchamp i Warhol en una sola peça), cal destacar-ne la dada freda. No la perdeu de vista el proper cop que beveu un refresc.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

M'ha semblat un dels posts més curiosos i interessants que he llegit darrerament. Salutacions i enhorabona

enric ha dit...

Òndia, Mar!´... És que hi ha gent que en sap moltíssim, eh?, i a més a més, no solament és la tècnica el que m'admira, sinó el rerefons -molt ben aplicant en aquest cas i doblement el mot, oi?- de denúncia. He visitat la pàgina, i enviaré l'adreça a un parell d'amics que, si no és que ja el coneixen, de ben segur que els interessarà.