Entrades
Ahir, que va venir a casa meva per comprovar que la gata i jo tinguéssim menjar, em va deixar el diari, obsequiant-me així amb una "perla" gastronòmica sobre el viatge de la Carme Chacón a Afganistan, que riu-te'n tu de la promoció de les silicones de l'Arzak:
Militar 1: Jo també en vull!
Militar 2: Se dice cocreta!
Militar 3: Quién pillara una cloqueta!
Peu: La mama de la Chacón li va donar una carmanyola amb dinar pel viatge.
En fi. Quan al matí estava pensant en preparar un mail sobre la seva gesta tot invocant a Freud, veig que la mare d'un dels de Glotonia també té un ramalaço hoolligan. Beneïdes progenitores!
3 comentaris:
Hola Mar!
et felicitem per tenir una mare tant trempada i que, a més a més, tingui cura de la teva nevera: quina sort!
Un altre cosa, hem seguit per la premsa el Saló del cómic d'enguany. Ens agradaria saber, tu que l'has viscut en directe, si hi hagut algún homentage a en Manfred Sommer qu va morir el passat 2007 i que era un bon amic nostre a part d'un mestre del 8è art.
T'enviem molt petons.
Doncs molt em temo que no sé què s'ha fet realment, perquè m'és molt difícil escapar-me de l'estand per anar a presentacions, homenatges o signatures (i aquest any, a més, el disseny del stand era tancat, amb el que no veia gran cosa del que passava fora). Ho heu mirat a la pàgina de Ficomic?
Je je je, ara entenc d'on et ve la vena humorísitca... ets igualeta a te mare! :)
Què faríem sense les mares que ens cuiden tant?
Publica un comentari a l'entrada