Pa, pa, pa, pa... (II)

Bé, avui he fet la cinquena barra, després d'una setmana de deixar reposar la màquina -que tenia pa congelat per avorrir- i ara intentaré explicar-vos una mica quin ha estat el meu procés mental i de producció, per si algú li serveix de res. Com us comentava al post anterior, vaig estar llegint sobre màquines de pa abans de començar, particularment els consells del Bread Machine Digest.

1a barra: Pa de pipes del Lidl. Programa bàsic, acabat fosc.

La pàgina afirma que la millor manera de veure si una màquina va bé és provar-la amb un preparat de pa. I així ho vaig fer, amb el de pipes del Lidl. Però he de dir que els resultats no van ser tan bons com esperava. El funcionament bàsic de les maquines de pa consisteix en dos cicles de pastat i dos cicle de llevat, més un de forn. Al Bread Machine Digest comentaven també que la pasta s'ha de desenganxar de les parets del motllo a meitat del primer pastat, i que si la toquem amb el dit, ha d'estar enganxosa però no deixar residu (cal afegir una mica més d'aigua si no enganxa i una mica més de farina si embruta el dit). En el cas del preparat, estava enganxosa total, però no em vaig atrevir a corregir la proporció, perquè vaig creure que el paquet segurament tenia raó. I no, tu. Això em passa per no fer cas a les meves intuïcions. El pa no va quedar malament del tot, però la crosta de la part de dalt era molt tova i va quedar enfonsada. Deixem-ho en taules.

2a barra: Pa blanc. Programa bàsic, acabat mitjà.

La pàgina esmentada recomana la següent recepta per al segon pa. Segons diu, és infal·lible.

1 taça i 1/8 (dues cullerades) d'aigua
3 taces de farina
2 cullerades de sucre
1 culleradeta de sal
1 i 1/2 cullerades de llet en pols
2 i 1/2 cullerades de llevat de forner (1 sobre)

I sí, va quedar força bé. És clar que si porta llet i mantega, el percentatge de marranisme augmenta, i amb ell, les possibilitats d'encertar. Un pa de motllo canònic, potser un pelet sosso, posats a criticar. Pel que fa a la resta, impecable.

3a barra: Recepta anterior, programa pa francès, acabat mig.

Aquí em vaig llençar a fer provatures, amb aquesta barra dedicada a regalar a la family. La farina que vaig fer servir en la barra anterior era corrent, i aquí la vaig canviar per farina de força. I vaig fer servir el programa de pa francès, que deixa pujar i pasta durant més estona.
Després del segon pastat, seguint les instruccions del llibret de la màquina, vaig prémer el botó d'aturada amb la santa intenció de treure les pales de pastar (els cops anteriors, ho havia fet desendollant la màquina, perquè té una memòria de deu minuts). I aquí va venir el primer moment de pànic. Es veu que devia prémer massa estona, que vaig cancel·lar totalment el programa. Sort que vaig tenir un moment de lucidesa i me'n vaig adonar que si deixava pujar el pa i després el coïa amb el programa de forn, seria el mateix. No sé si va ser per cosa d'aquest accident, del programa de pa francès o de la farina de força, que el pa va pujar una burrada, fins a xocar gairebé amb la tapa del giny. Va quedar molt abrioxat i tovet i a tothom li va agradar molt, però a mi m'espanta aquesta mena d'invasió dels ultracossos del pa que puja descontrolat. No em vaig atrevir a augmentar la sal (he aprés que evita que el pa pugi), però el proper cop que faci servir aquesta recepta ho faré.

4a barra: Recepta anterior, programa ràpid.

Aquí la variació va consistir en que les tres tasses de farina venien de tres fons de paquets que corrien per casa (un de farina normal, un de farina integral, i un tercer de farina de força). És el que m'ha quedat millor, de moment. Amb aquest pa dono per sabuda la recepta bàsica, i penso llençar-me a partir d'ara a provar-ne d'altres que no portin llet o mantega.

5a barra: Preparat del Lidl, programa bàsic, acabat fosc.

Avui he rematat el preparat de l'altre dia. Tot i que he afegit més farina durant la primera pastada, la part de dalt ha seguit quedant una mica tova. Perquè després diguin... Un cop refredat, l'he fet a dernes i l'he congelat tallat -amb les llesques separades per paper de forn per a que no s'enganxin- dins d'una bossa de plàstic.

I aquests han estat els meus experiments, fins ara. Em deleixo per començar a fer invents, particularment amb pans aromatitzats i/o fent servir només el cicle de pastar, en el que el pa s'acaba de coure en un forn normal. Així podré tenir panets o baguettes, potser amb rosella i mel, potser amb romaní i parmesà, potser amb olives i pebrot...