Les receptes que surten aquí són creació meva o estan reescrites d'altres procedències, sempre citant-ne la font i sense que això suposi cap atac vers als drets dels respectius autors. Vaja, que no copio sinó que faig homenatges i si algú no li agrada, les treuré.
dissabte, 9 de febrer del 2008
I ja no ens hem aturat...
L'autora, a l'edat de sis mesets, éssent "brutalment obligada" per la seva mare a menjar-se una lionesa (NOW I HAVE A SCANNER, HO, HO, HO!).
Ostres, estic totalment d'acord amb l'starbase, sou clavades! Jo també tinc alguna foto d'aquestes... Increïble les mares de la nostra època, tenien una obsessió mallatissa a inflar-nos de menjar, oi?
A casa meva, el consens sol ser que jo m'assemblo molt al meu pare... però és evident que sóc una barreja! A la meva mare no li ha passat encara la falera per alimentar-me, no.
4 comentaris:
juas, com us assembleu la teva mare i tú. Teniu la mateixa expressió en aquesta foto i la que tens al blog!
Ostres, estic totalment d'acord amb l'starbase, sou clavades!
Jo també tinc alguna foto d'aquestes... Increïble les mares de la nostra època, tenien una obsessió mallatissa a inflar-nos de menjar, oi?
A casa meva, el consens sol ser que jo m'assemblo molt al meu pare... però és evident que sóc una barreja! A la meva mare no li ha passat encara la falera per alimentar-me, no.
Estabas monisimaaaa... Y no te quejes, que se nota que no le hacias asquitos a la leonesa...
Publica un comentari a l'entrada