Pels molt 'fashion victims'.

Adidas prepara un motllo de galetes amb la forma del seu logo...

Ja em veig la colla de modernets-ulleres-de-pasta-miro-cinema-iraní-i-adoro-el-Sònar dedicant-se tots de cop a fer de forners... que per cert, segons es llegeix a la caixa del prototip és l'ofici que els pares d'Adi Dassler, el fundador de la marca, volien que tingués.

Via Tastespotting

Divendres, sopem a casa meva

*

menú

pica pica

nòrdic de salmó

vici de coca de porros

tonyina pseudojapo + arrós

gelat de vainilla, violeta i ametlla

orangettes, magranettes i altres cosettes

aigua i vi
cafetons
i copes

21 de Desembre de 2007

Sé que encara us he d'explicar el sopar de la feina, però ja em veig abocada en la bogeria nadalenca de muntar un altre àpat. Aquest és el menú, encara temptatiu, que si tot va bé soparan demà al vespre els meus amics. Fa dos anys vaig cel·lebrar ja un sopar d'aquesta mena, del que en tinc un agradabilíssim record, i aquest any reincideixo. És complicat, perquè encara que només serem quatre, el nivell de temeritat gustativa varia molt (va des de algú amb gustos tipus "menú infantil" fins als qui qualificarien de menjar casolà l'escena del sopar d' "Indiana Jones al temple maleït").

Si llegiu altres blogs en català, és possible que us soni algun dels plats. M'agradaria que pensessiu que és la meva manera de convidar-vos a sopar a tots virtualment, però no ens enganyem: és que sóc una copiona. I aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid (frase que trobo més aviat mancada de sentit) i que tinc a la nevera salmó fumat i una taronja confitada comprada a València, m'he decidit a provar-les. Com veieu, queden coses per perfilar. El pica pica el deixo una mica per l'últim moment, però segurament consistirà en tartaletes del món, amb humus, guacamole, i pera i gorgonzola. De la coca tinc clar que hi van destinades una llàmina de pasta de full i uns quants porros, i probablement bacon, poma i formatge de cabra. De la tonyina pseudojapo ja us en vaig parlar: són daus arrebossats amb "kikos" i una salsa de soja i mel. I el gelat no té més misteri que una barra de vainilla tunejada amb sirop de violeta i una mica d'ametlla crocant de rebosteria. Per acompanyar els cafés, apart de les -ettes, intentaré, si tinc temps aquest vespre, preparar també -etes, és a dir, galetes (aquesta expressió tan francesa dels "petits fours" em sembla francament poc viril). I de beure? Doncs continuo amb l'homenatge/plagi blocaire i tastarem el Comabruna del Celler Espelt (ei Anna!) i algun blanc que encara he d'anar a buscar. Amb ells espero brindar demà a la salut de tots vosaltres!

Foto: (c) Shorpy. The 100 year old photoblog.

Per què la Nutella no és la mateixa a tot arreu?

Estava jo amoïnada...

Més que mil paraules

No patiu, que aviat us explico tot... O gairebé.

ACTUALITZACIÓ: Havia oblidat esmentar que per contactar amb la gent que ens va fer el catering podeu parlar amb la meva companya Sonoe Nanko, qui m'ha autoritzat per penjar el seu telèfon: 609 14 18 01

Sopar d'empresa

Estic preparant un mail llarg sobre la meva recent visita a València, però el que toca avui és el gran clàssic de Nadal: el sopar d'empresa... I aquest any, el menú promet:

MENU GLENAT

Aperitivos

Chips de yuca y loto

Sandwich de plátano macho con queso brie

Sandwich roley de tonkatsu con mostaza a la antigua

Tataki de atún con brunoix de verduras

Yakibuta con brotes de soja

Sushi variado

Gamabas rebozadas

Almejas al vapor con sake

Pinchos de vieira y espárragos

Albóndigas de langostino y shiitake al vapor

Rollo primavera de setas, pollo y foie

Primer plato

Ostras de Arcachon

Setas variadas al papillot con salsa miso y mantequilla

Segundo plato

Dados de solomillo a la plancha con salsa tataki

con guarnición de tostada de mantequilla de ajo

y pommodori secchi

Postre

Crema de macha y mascarpone con granada

Daifuku de ichigo

Cafès i tes

El catering ens el fa el Kenji, un amic de la nostra companya Sonoe, que ha cuinat per al cònsul japonés... Baveta, baveta.