Calent, calent

He llegit en diversos blogs culinaris que un restaurant tailandès de Londres va haver de ser desatllojat l'altre dia davant d'una suposada alerta química que no era altra cosa que la preparació d'un condiment de chili picant anomenat Nam Prink Pao. Més enllà de consideracions entorn al terror global (la Naomi Klein acaba de treure un llibre sobre com el capitalisme s'alimenta de la por als desastres) això m'ha fet recordar que l'altre dia vaig llegir un article en un blog de curiositats que em intrigar força. L'autor explorava el mite que diu un menjar massa picant pot ser letal, i les conclusions eren força inesperades. En la seva recerca, només havia trobat evidències de vuit morts relacionades amb el pebre, quatre d'elles assassinats i en cap cas fruit d'un estat de salut o una dosi normals. Els científics no només diuen que el picant no és dolent ni provoca úlceres, sinó que n'estan investigant les propietats terapèutiques. Vaig sentir fa temps en un documental de la tele que s'està treballant en fer servir la capsicina -el principi que fa que les coses piquin- en medicines per l'asma i la congestió nasal. I ara s'està investigant la hipotesi que pugui ser efectiva per controlar també cél·lules canceroses. Al final serà cert el que ens deien de petits, que allò que pica, cura.

Foto: (c) The chile pepper institute