La màfia de l'oli d'oliva

Mentre jo continuo amb la meva purificació particular, he pensat que volia compartir amb vosaltres un dels articles més interessants que he llegit en els darrers temps. Es tracta d'aquest, anomenat "Slippery business" (negoci relliscós), on es fa una àmplia repassada als fraus que hi ha entorn de l'oli d'oliva italià i de la concessió de subvencions a la UE. Només una dada: Els guanys que produeix aquest negoci són comparables als del tràfic de cocaina.

Jo només sé que al poble de la meva mare, La Pobla de Cèrvoles, durant molt de temps han rebut visites de grups de caçadors italians que es finançaven les vacances cinegètiques tornant cap al seu país carregats de garrafes d'oli... que probablement no eren un souvenir, sinó que amb unes lleugeres modificacions acabaven venudes com Oglio Italiano.

No és casual, tampoc, que a El Padrino el Don Corleone comencés els seus negocis més o menys legals amb una companyia d'importació d'oli. Diuen les males llengües que quan anys enrera el Instituto de Comercio exterior, després de gastar una morterada en promocionar l'oli espanyol, va fer arribar un primer carregament als Estats Units, el vaixell que el transportava va quedar varat als molls de Nova Orleans durant molts mesos mentre els estibadors prenien part en una sospitosa vaga... Sigui cert o no, l'oli d'oliva, i no el petroli, es el veritable or líquid d'avui en dia.