Ratatouille

Si penseu que el cinema d'animació i la gastronomia només tenen a veure que Walt Disney es convertí en un producte de La Sirena després d'anar-se'n al altre barri, aneu ben errats. Tota la vida que a les pelis d'animació hem vist menjar, des de la poma de la Blancaneus fins als spaghetti de la Dama i el Rodamón, des dels homenets de gingebre de Shrek fins al famosíssim Badulaque dels Simpson, i molts més exemples que ara no em venen al cap, però que sé que existeixen (això espero, o se me'n va la tesi a fer punyetes).


D'aquí a uns dies és previsible que comencem a ser bombardejats amb informacions sobre la nova peli de Pixar, Ratatouille, de la que ja us en vaig comentar que el doblatge castellà tindrà un cameo de luxe i que aquí s'estrena el 3 d'agost. Però com a Estats Units ja s'han fet les preestrenes, ens comencen a arribar dades sobre què en podem esperar. No és que em faci particularment feliç fer la feina de relacions públiques dels grans estudis de Hollywood per la cara, però em pica força la curiositat aquest "flim" en el que un ratolí s'entesta, fent servir les tècniques de Cyrano de Bergerac, en reflotar un vell restaurant parisenc vingut a menys.

Primer de tot, el tràiler:



El primer comentari que em vé al cap és que quan els grans estudis es plantegen gastar-se tants diners en una producció tan acurada com aquesta és que ja és oficial: La gastronomia és el hobby del segle XXI. Interessa a petits i grans. I ha generat prou cultura popular per a que ens en poguem riure dels seus clitxés, que ja ens són familiars. El New York Times ha dedicat a aquesta estrena un extens reportatge en el que ens revela alguns secrets de la producció. Com per exemple, que els animadors van prendre classes de cuina. O com que l'assessor principal va ser el Thomas Keller, potser el xef americà més prestigiòs del moment, que va crear les receptes per a un menú sencer que podrem veure a la pantalla. O com que el restaurant on passa l'acció està basat en La Tour d'Argent (abans, 3 estrelles Michelin; ara 1 pelada).
Francament, el que més m'amoina d'aquesta pel·lícula és que trobo una mica incongruent veure-la menjant crispetes a grapats... Hauré de pensar-me què m'enduc al cinema. El que és difícil que m'emporti és la Ratatouille que dóna nom a la peli, una cosina germana provençal de la nostra samfaina. Poc pràctic!