Entrades
Formatge (Març 1999)
el menjar dels meus somnis
de la meva infantesa i la meva soletat.
Formatge que em torna als orígens
a la terra sòlida
deliciós
i polièdric
tallat en dernes suaus
com carícies
o dur com un bloc de marbre
davant l'eternitat.
Formatge salat
lleugerament flexible
però encara fràgil,
per a gaudir i digerir
i devorar com la boca de l'amant.
Formatge d'untar,
inmaculat
amb el pà cruixent al seu servei.
Formatge clar com el cel mediterrani
un estiu
en amanides
la perla entre rubís.
Manxeg amic,
de confiança,
de qui mai no m'he distanciat.
Emmental i Gruyère fosos
en ambigus plats francesos
les croques i els bikinis
on el formatge es destila
com elixir d'alquimista.
Roquefort i Cabrales
fragants com boscos
en l'estret límit entre el que és sublim i el que és podrit.
Formatge solució,
pobre barra funcionària
modesta omplint l'entrepà
sense saber massa què dir-li al tomàquet.
Camembert i Brie,
com jo
d'escorça resistent i interior tou i amarg.
Formatge amic i formatge amat
Mató entregat a la mel
com s'entreguen dos cossos en la nit
Mozzarella joganera
Feta primària,
formatges mil que tant estimo
record vivent
de la llet d'una deesa-mare.
2 comentaris:
Le sacaste buen provecho al queso!! ME ha gustado el poema, se ve que estabas inspirada...
Doncs, la veritat és que això de la vocació de poeta... va i ve sovint. I crec que no s'ha de deixar marxar mai del tot. Per què no una oda al formatge? Em sembla una bona idea. Jo també penjo poemes meus a Internet i potser justament pel motiu contrari que tu, no estic xof, sinó que em fa molta ilu penjar-los, si se'ls llegeixen o no, si agraden o no... això ja és una altre tema. De moment jo et vaig llegint a tu, encara que no et deixi gaires comentaris.
Carme
Publica un comentari a l'entrada