De nou dempeus

Quan els meus nebots Daniel i David eren petits -no com ara, que fan més de metre noranta, les criaturetes- la meva germana es queixava sovint que no hi havia manera de fer-los aixecar els dies de cada dia, però que dissabtes i diumenges a les set en punt començaven a jugar amb els cotxes al menjador. Doncs avui m'ha passat una cosa similar. Tot i que el meu estòmac encara s'està recuperant lentament dels okupes bacterians, els meus nivells d'energia han revifat amb els dos dies de festa... I amb ells, la gana. M'he de mantenir forta abans de cedir a temptacions, però gràcies a un amable article del Jaume Fàbrega en el seu bloc, m'he atravit fins i tot a experimentar una mica amb les sopes de règim.

Això, al migdia. Al matí, com que m'havien tornat les forces i necessitava unes sandàlies d'estiu, he anat fins al mercat de Sant Antoni. Amics, la mortandat ha estat esfereïdora. A més de les susodites sandàlies el reconte de baixes inclou una faldilla, una samarreta, uns texans i un banyador, caiguts en acte de servei (sí, servei de pagament amb tarja). Era el moment de fer-ho, perquè el mes vinent ja arribarà la sodomització, dic la declaració, de la Renda...

I tan a prop de la Plaça Universitat, la crida del Forn Mistral, que és el meu forn preferit de Barcelona, en el que penso demanar asil polític qualsevol dia d'aquests, sonava irresistible. Tinc la voluntat molt feble, ho sé. He conseguit sortir-me'n només amb una barreta de pà ecològic i l'ensaïmada més petita de tota la botiga. L'únic defecte que li trobo als productes del Forn Mistral és que jo els compro sencers i per algun motiu sempre , sempre, sempre arriben a casa sense el crostó... Tot un misteri!

De tornada, una sopa lliurement inspirada en els principis de l'esmentat article, que és prou agradable per menjar-la quan un està ben plé de salut. Ídem!

Sopa d'arròs, bacalla i menta

Ingredients

200 gr d'arròs.
1 ceba
2 tomàquets
1 all, sense el nervi (als nens que no treuen el nervi dels alls, els reis els porten carbó)
1 llom de bacallà o una mida similar de molles
4 o 5 fulles de menta
Oli i sal

Ompliu una cassola mitjana fins a les tres quartes parts d'aigua i poseu-la al foc, amb un rajolí d'oli i un polsim de sal (compte, que després s'hi fica bacallà, més val ser prudent). Talleu una ceba en quarts i feu uns talls en creu a la pell dels "pols" dels tomàquets, però no els talleu. Tireu la ceba, els tomàquets i l'all a la cassola i quan comenci a bullir, afegiu-hi l'arròs. Quan quedin deu minuts per a que acabi la cocció, tireu-hi el bacallà. Un cop acabada la cocció, retireu els tomàquets, piqueu la menta i afegiu-la. Rectifiqueu de sal. Passeu els tomàquets per aigua freda, treieu-los la pell (si no se'ls ha després sola), piqueu-ne la polpa i torneu-la a afegir a la sopa.